a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Parada, vénda de GEO Vénda del poble de Santa Gertrudis de Fruitera, del terme municipal de Santa Eulària des Riu. Ocupa l’extrem nord-oriental del poble i limita al sud-est amb la vénda de sa Picassa, a l’oest amb la de Cas Ramons, al nord amb la des Port (del poble de Sant Miquel de Balansat) i a l’est amb la des Forn Blanc (del poble de Sant Llorenç de Balàfia). La seua extensió és relativament reduïda, amb només 282 hectàrees, tot i que sembla que l’antic nom de la Parada de Beniformiga o la Parada de Balansat encara es referia a un espai més petit que va augmentar amb porcions de terreny que abans eren de sa Picassa i des Port. En bona part el seu territori es correspon amb els suaus vessants del puig d’en Bassetes, el cimerol del qual, situat a 263 metres d’altitud, es troba pràcticament al centre de la vénda. Aquest puig s’allarga de nord a sud; cap al sud, després de la collada de sa Rota (188 m) forma el petit pujol de Can Palerm (203 m); cap al nord connecta amb els puigs que se situen entre Sant Miquel i Sant Llorenç. Els contraforts on conflueixen els tres pobles se solien conèixer, tradicionalment, com el racó de ses Greixoneres. Cap a l’est es forma l’anomenada plana d’en Vidal, que va descendint suaument cap al sud. A la banda de l’oest del puig d’en Bassetes i voltant el petit puig d’en Trull (183 metres), es troben uns terrenys plans que formen part de l’extens pla Roig. És, per tant, una àrea de transició entre les zones més baixes del centre de l’illa i les més elevades des Amunts. Les aigües superficials baixen pels vessants en direcció sud i sud-oest, s’endeguen en petites torrenteres, fins abocar-se al riu de Santa Eulària, que constitueix la partió de la vénda, al seu extrem sud-occidental. En aquest sector el riu solia anomenar-se, tradicionalment canal o torrent de s’Escanyacà, nom que encara rep el pont a través del qual la carretera de Sant Miquel supera el riu. Sol portar aigua durant bona part de l’any, especialment quan les pluges han estat importants, tot i que el cabal és ben modest. Una bona part de l’aigua de les pluges s’infiltra cap a la circulació subterrània, alimentant un important aqüífer situat baix del pla Roig. El nivell freàtic d’aquest aqüífer ha anat descendint considerablement durant les darreres dècades del segle XX, la qual cosa, juntament amb l’augment de l’ús dels motors elèctrics, ha inutilitzat els molins que durant segles havien format part del paisatge d’aquesta zona. Encara se’n pot trobar algun, tot i que en un estat de conservació deficient, com el molí de Can Casa Llarga. Els sòls, que són ben prims i pedregosos a les zones més altes de la vénda, es van fent més profunds i vermells així com es baixa cap a les planes. A la plana d’en Vidal i al pla Roig es pot parlar de sòls del tipus terra rossa, anomenats popularment terra roja o terra fonda. La vegetació natural, formada per l’habitual pinassa de pi bord (amb alguns exemplars aïllats de pi verd) i una brolla prou espessa, s’estén per pràcticament totes les terres situades a més de 150 metres d’altitud, i també per clapes cada vegada més extenses que es corresponen amb hisendes on s’han anat abandonant les tasques agrícoles. També cal assenyalar la presència de savinars a molts de marges i prop dels torrents, i de vegetació pròpia de llocs humits (canyes, baladres...) a la llera del riu de Santa Eulària. El poblament és dispers, amb bona part de les cases tradicionals (poc més d’una vintena) situades al voltant dels puigs, més o menys al límit entre el bosc i les millors terres agrícoles. S’ha produït una certa densificació a banda i banda de la carretera de Sant Miquel, mentre que algunes cases situades en llocs més allunyats s’han abandonat o han canviat de propietaris. Pràcticament totes les terres agrícoles són de secà, amb cereals i arbres com els garrovers, les figueres o les oliveres. Les àrees de regatge es limiten a alguns horts en les proximitats dels punts d’extracció d’aigua del subsòl i a la zona de la plana d’en Vidal, on també hi ha cultius de farratges. Se segueixen treballant les millors terres, però les rotes que s’havien obert segurament al llarg dels segles XVIII i XIX tornen a estar emboscades, com també altres finques dels vessants dels puigs. La resta d’activitats econòmiques de la vénda es concentren al llarg de la carretera de Sant Miquel o ben prop seu, com un magatzem de dipòsit d’embarcacions, un forn de pa, una fusteria o un taller mecànic. Just al límit d’aquesta vénda amb la des Forn Nou, a la zona de la plana d’en Vidal, hi ha les instal·lacions d’una gran granja, bàsicament de ramaderia vacuna, on també s’envasa llet i s’elaboren productes derivats (formatges). La carretera de Sant Miquel constitueix l’eix bàsic de comunicacions, ja que en surten els diversos camins que travessen la vénda i porten a les diverses hisendes. Del sector de la plana d’en Vidal els camins surten a la carretera de Santa Gertrudis a Sant Llorenç. Tots els terrenys d’aquesta vénda tenen la classificació de sòl rústic; el puig d’en Bassetes té, a més, la categoria d’Àrea Natural d’Especial Interès, atorgada per la Llei d’espais naturals que va aprovar el Parlament de les Illes Balears l’any 1991. [JPS]