a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Papeles de Son Armadans LIT Revista literària il·lustrada independent i també empresa editorial. S’edità a Palma, mensualment, des d’abril de 1956 fins a març de 1979, gairebé 24 anys. Fou dirigida pel posteriorment premi Nobel Camilo José Cela Trulock, el qual sempre en feia els editorials i hi va escriure una setantena d’articles. En sortiren 276 números. Tractava bàsicament temes de literatura, tant de ficció —novel·la, poesia i teatre— com d’assaig. Va dedicar especial atenció a la pintura i l’escultura contemporànies, com mostren alguns dels seus monogràfics. Amb tot, cal dir que es tractava d’unes pàgines innovadores i renovadores, exemplaritzants, des del punt de vista de la història literària. Eren unes pàgines presidides per un equilibri modèlic entre els autors clàssics castellans i els contemporanis (R. Frost, R. M. Rilke, H. Michaux, etc.). Disposava de seccions més o menys fixes com “El taller de los razonamientos”, “Yunque de tinta fresca” o “El hondero” i “Plazuela del conde Lucanor”. Era redactada íntegrament en castellà, a excepció d’alguns poemes escrits en català i en gallec: es tractava d’incorporar i donar a conèixer diverses tradicions culturals i literàries peninsulars. Entre els seus col·laboradors destaquen, a tall d’exemple, Rafael Alberti, Vicente Aleixandre, Dámaso Alonso, Max Aub, Carlos Barral, Américo Castro, Luis Cernuda, Gerardo Diego, Jesús Fernández Santos, Joan Ferraté, Juan Goytisolo, Josep Maria Llompart (secretari de la revista), Miquel Martí i Pol, Ramón Menéndez Pidal, Joan Perucho, Carles Riba (amb un volum d’homenatge, el núm. 68 de novembre de 1961) i Marià Villangómez. Aquest poeta eivissenc va publicar-hi, en el número 12 de març de 1957, en edició bilingüe (traducció de J. M. Llompart), els poemes “El Vell” i “L’home dels camps”; als números 32-33 de novembre i desembre de 1958, monogràfics dedicats a Vicente Aleixandre i Dámaso Alonso, hi publicà un poema intitulat “Federico García Lorca”. N’aparegueren alguns números monogràfics, com els dedicats a Mallorca (núm. 50, de 1960), a les converses poètiques de Formentor (núm. 57 de desembre de 1960) i a artistes i escriptors, com Miró, Gaudí, Picasso, Tàpies, Llorens Artigues, Will Faber i Carles Riba. En sortiren dos almanacs, Los cuatro ángeles de San Silvestre (1958) i Contraluz del pañal y de la mortaja (1959). Organitzà diferents activitats culturals, com col·leccions d’obres literàries, lectures de poemes, conferències i exposicions. El 1957 s’hi publicà, en forma de fullet, la traducció castellana de Mort de dama de Llorenç Villalonga, feta per Jaume Vidal Alcover. El 1980 s’edità un número extraordinari d’homenatge a la revista amb portada de Joan Miró. També va tenir la col·laboració puntual del literat eivissenc Cosme Vidal Lláser amb un escrit intitulat “Tres relatos sin nombre” (núm. 269-270, d’agost i setembre de 1978) i “El venerable jefe” (núm. 241, d’abril de 1976). Cal dir que la tradició literària catalana hi ha estat representada amb ressenyes de llibres sobre les Balears, amb escolis dispersos sobre Les Balears de l’arxiduc Lluís Salvador fetes per Lluís Ripoll (núm. 3, de juny de 1956) i col·laboradors de la vàlua i el prestigi de Joan Coromines, Salvador Espriu, Josep V. Foix, Joan Teixidor, Antoni Vilanova, Pere Quart, Clementina Arderiu, Joan Perucho o Josep M. Castellet, així com assaigs sobre Joan Maragall, edicions crítiques sobre Ausiàs March, comentaris a l’obra de Roís de Corella, etc. [ART]