a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Palerm Vich, Àngel (Eivissa 1917 — Mèxic DF 1980) SOC Sindicalista, polític, diplomàtic i antropòleg. El 1928 ingressà a l’institut d’ensenyança mitjana per estudiar el batxillerat. El 1933, quan encara era estudiant, va entrar a la CNT i l’any 1935 va estar entre els que organitzaren les Joventuts Llibertàries i el primer grup de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), anomenat Los Indeseables, que s’integrà a la Federació Regional de Grups Anarquistes de Balears. A partir d’octubre de 1934 Àngel Palerm col·laborà a Cultura Obrera, setmanari anarcosindicalista balear que s’editava a Mallorca, sota els pseudònims d’Angelo i d’Angelus. El setembre de 1935 es publicà a Eivissa el quinzenari Emancipación, exclusivament anarquista, amb la intenció que passàs a ser l’òrgan d’expressió de les Joventuts Llibertàries a les Balears. Va ser el 1935, arran d’un article que va aparèixer en el primer número d’Emancipación, que els anarquistes eivissencs i formenterers patiren una dura persecució. Àngel Palerm i l’anarquista Antoni Cardona foren detenguts i empresonats, primer a la presó d’Eivissa i després a la de Palma, on foren processats. El maig de 1936 assistí al II Congrés extraordinari de la CNT (Confederació Nacional del Treball), celebrat al teatre Iris de Saragossa, com a delegat del Sindicat de Treballadors d’Eivissa i del d’Oficis Diversos de Formentera, en representació de 250 afiliats eivissencs i 450 afiliats formenterers. En acabar el congrés, Àngel Palerm va participar activament, fins uns dies abans del començament de la guerra, en una campanya de propaganda de la CNT per terres aragoneses. Tornat a Eivissa, participà activament en la preparació de la vaga de la fàbrica de Can Ventosa, que tengué lloc a l’illa pocs dies abans de la revolta militar. Iniciat el moviment nacional en contra de la República, junt amb altres anarcosindicalistes, s’amagà, però al cap de poc fou detengut i empresonat al Castell de Dalt Vila. Amb l’ocupació d’Eivissa pels expedicionaris republicans de Bayo i Uribarry, fou nomenat membre del Comitè de Milícies Antifeixistes que governà l’illa. Col·laborà en l’edició a Eivissa de Cultura Obrera. El 12 d’agost de 1936, junt amb Just Tur Puget i Emili Garcia Rovira, gestionà a Barcelona, amb el govern de la Generalitat de Catalunya, la tramesa d’un petit nucli de policia disciplinada, la provisió de queviures i altres productes de primera necessitat, així com la incorporació d’Eivissa i Formentera a Catalunya. Poc després, des de Barcelona Àngel Palerm passà a Menorca per ajuntar-se amb la columna de la CNT que havia d’anar al desembarcament de Bayo a Mallorca, fracassat a causa de la contraofensiva, ajudada pels feixistes italians. Després que el govern central va ordenar la retirada de Bayo de l’illa de Mallorca (3 de setembre 1936), s’allistà a l’exèrcit republicà i combaté a Andalusia, Aragó i Catalunya. Després dels esdeveniments de maig de 1937 a Barcelona, abandonà la CNT i ingressà en el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), de tendència comunista. Fou comandant en cap d’Estat Major de la brigada internacional Garibaldi. El febrer de 1939, després de la caiguda de Catalunya passà a França, on fou internat en un camp de concentració. El juliol de 1939, junt amb el seu germà Joan Antoni Palerm, conegut per “Nito”, s’exilià a Mèxic, tal com ho va fer també la resta de la seua família poc després. Va treballar activament en els cercles dels republicans espanyols a l’exili, ocupant càrrecs importants dins les Joventuts Socialistes Unificades, com el de membre de la delegació d’Amèrica de la Comissió Executiva i redactor en cap de les revistes Juventud de España, La Lucha de la Juventud i Presencia. La seua postura crítica envers la subordinació de la JSU al PCE (Partit Comunista d’Espanya), manifestada a Voz de alarma a nuestra generación. Una posición frente a los problemas actuales de la juventud de España, editat a Mèxic el 1945, va ser la causa per la qual Àngel Palerm va ser expulsat de la JSU. Un cop va abandonar l’activitat política a partir de 1945 estudià història a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i antropologia a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història (ENAH) de la mateixa ciutat. El 1952 passà als EUA, on fou nomenat especialista en ciències socials a la Pan American Union, a Washington, oficina central de l’Organització d’Estats Americans (OEA). Entre 1965 i 1966 Palerm va ser representant especial del secretari general de l’OEA a diversos països de l’Amèrica Llatina. El 1966 va retornar a Mèxic amb la finalitat d’exercir la docència. Fou professor de l’ENAH, de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat Iberoamericana i de la Universitat Metropolitana, i el 1973 va ser nomenat director del Centre d’Investigacions Superiors de l’Institut d’Antropologia i Història (CIS-INAH), institució dedicada plenament a la recerca portada a terme per graduats i postgraduats nacionals i estrangers, la qual quedà palesa en moltes publicacions. Palerm publicà diversos llibres i nombrosos articles. La seua interdisciplinarietat i la seua preocupació per trobar un mètode comparatiu i d’aplicació a diferents formacions socials es manifesta en diverses publicacions d’antropologia i etnologia, centrades principalment en l’agricultura mesoamericana, en els sistemes hidràulics prehispànics, en la història de l’etnologia, en el concepte de manera de producció, en la relació entre marxisme i antropologia i en la formació del sistema colonial. [NET/DGF]