a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

orada f ICT [Sparus aurata, família dels espàrids, ordre dels perciformes, subclasse dels teleostis i classe dels osteïctis] Peix de cos oblong, comprimit i alt; les aletes pectorals són llargues i punxegudes. La boca, en posició horitzontal, es caracteritza per uns llavis gruixuts i carnosos i per la presència a ambdues mandíbules de 4 a 6 dents incisives molt fortes a la zona frontal, seguides de 2 a 4 fileres més de dents. Gràcies a la fortalesa de la seua boca pot triturar les closques dels animals dels quals s’alimenta —mol·luscos i crustacis, fonamentalment. És de color gris platejat, més fosc en el dors, amb una gran taca negra a l’origen de la línia lateral. Els ulls es troben units per una característica banda daurada frontal, vorejada per dues o més de fosques. L’aleta caudal és orlada de negre. Pot arribar fins als 70 cm de longitud, però no sol passar dels 35. És una espècie hermafrodita de tipus proteràndric, comencen sent mascles i, al cap d’uns tres anys, es converteixen en femelles. D’hàbitat litoral, pot estar present fins als 100 m de fondària. Se la pot trobar a pràcticament tots els tipus de fons: arenosos o fangosos, amb herbeis de posidònia, rocosos, etc. Pot penetrar a l’interior d’aigües salabroses. És una espècie molt coneguda a les Pitiüses ja que és molt apreciada pel seu valor comercial. Es pesca fonamentalment amb palangres, però també amb arts fixos, com soltes i morunes. També és objecte de la pesca recreativa, on és capturada amb canyes, llences, pesca submarina, etc. Als mercats i llotges es poden trobar tant orades pescades a les aigües pitiüses, com les procedents de piscifactories, ja que aquest peix és l’espècie mediterrània més àmpliament utilitzada a les granges d’aqüicultura a causa del seu valor comercial i la seua bona adaptació a aquest tipus de cultius. [PAS]