a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

opilions m pl ZOOL Ordre d’animals artròpodes molt semblants a les aranyes, generalment caracteritzats per tenir el cos petit i les potes molt llargues i primes. El seu cos presenta el prosoma i l’opistosoma soldats, sense cap cintura. El prosoma, o regió anterior, presenta sis segments, d’on surten el quelícers, triarticulats i en forma de pinça, els palps i els quatre parells de potes. A la cara dorsal del prosoma hi ha un parell d’ulls simples i dues obertures laterals que corresponen a les glàndules pestilents. L’opistosoma o regió posterior és ovoide i presenta un escut dorsal. A la cara ventral es pot destacar l’opercle genital i la corona anal. Presenten un dimorfisme sexual extraordinari. Són ovípars. La fecundació és directa i interna; el nombre d’ous d’una posta és molt variable, segons l’espècie i el substrat on viu i poden fer diverses postes en un any, segons les condicions climatològiques. El seu cicle vital també és molt variable, el més habitual és trobar espècies de cicle anual, a les quals el desenvolupament embrionari és a l’hivern, l’eclosió a la primavera, el desenvolupament postembrionari entre la primavera i l’estiu i l’estat adult s’assoleix a la tardor. Les espècies més primitives són més longeves (entre 3 i 5 anys). Els opilions són artròpodes terrestres i poden colonitzar molts hàbitats diferents, de fet són el tercer grup d’aràcnids més nombrós que es coneix; n’hi ha que viuen a coves, a llocs humits, a llocs secs, sota la fullaraca, davall les pedres, als arbres, a les muntanyes o als camps de conreu. Són animals carnívors i s’alimenten d’altres artròpodes, de caragols o de larves. Dins aquest ordre hi ha unes 15 espècies recol·lectades a les Balears, de les quals quatre són endèmiques. Només dos d’aquestos endemismes balears s’han trobat a l’illa d’Eivissa: Scotolemon krausi i Dasyolobus ferrugineus. El primer és de mida petita, de color ataronjat i s’ha trobat en alguns illots com ses Margalides i es Vedranell. D. ferrugineus és distribuït àmpliament per tota l’illa d’Eivissa. [NVC]