a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

oòlit m GEOL Grànul de forma esferoïdal, de naturalesa carbonatada i un diàmetre que oscil·la entre 0,2-2 mm amb una estructura formada per una sèrie d’embolcalls concèntrics de calcita o aragonita, dipositats al voltant d’un nucli germinal que sol ser un granet de quars o un diminut bocí de closca de mol·lusc o d’algun altre organisme marí. Aquestos grans creixen en aigües marines litorals (amb profunditats inferiors als 2 metres), supersaturades de carbonat càlcic, molt agitades per l’onatge i per això amb continus canvis de direcció i d’estat de moviment a repòs. En aquesta situació i després de la precipitació de successives capes de carbonat, sobrepassen una determinada mida i resulten massa pesats per seguir el moviment ondulatori del mar i s’acumulen en el fons. Després de la seua compactació formen les calcàries i calcarenites oolítiques. En els materials d’Eivissa apareixen en les calcàries de la unitat Jc (juràssic inferior) com a nivells oolítics de tonalitats beix en les calcàries urgonianes de l’aptià (unitat Ca). A les dues Pitiüses afloren als dipòsits de tipus d’escullera del miocè superior posttectònic (unitat Mct) i de vegades en el marès quaternari (unitat Qm). [ATC/XGR]