a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

oficis universals HIST Càrrecs o oficis de l’antiga Universitat d’Eivissa que conformaven el poder local i autònom i, per tant, tenien assignades les funcions de governar i administrar les Pitiüses. Els jurats, els consellers i els oficials conformaven el conjunt d’oficis populars, normalment remunerats, en un règim amb caràcter universal. La possibilitat d’accés a la vida pública s’estenia a tota la població, tot i que existien alguns requisits, com tenir una bona situació econòmica i disposar de béns així com, també, un sistema d’incompatibilitats. Tenir una determinada edat, estar al corrent en el pagament dels impostos o saber llegir i escriure (per poder ocupar alguns oficis) eren també algunes de les condicions indispensables. Les facultats d’aquest cos de govern eren molt àmplies, sobretot les del jurat en cap que podia, fins i tot, ocupar el càrrec de governador en cas de la seua mort o absència. Els jurats exercien la vigilància en el compliment de les franqueses i privilegis i decidien tots els assumptes que podien afectar la vida pública. En funció de la rellevància, les proposicions eren tractades en el Consell Secret o en el Consell General . Els oficials s’ocupaven de la gestió de les activitats i de les tasques que tenien assignades; molts d’ells estaven obligats a deixar constància de les seues diligències en els corresponents llibres, sobretot quan havien d’administrar diners públics, com era el cas del clavari, del bosser o del moneder, entre altres. Els nombrosos oficials que controlaven, dirigien o realitzaven treballs relacionats amb l’extracció de la sal fan palesa la importància de l’explotació salinera. Des de la creació de la Universitat, l’any 1299, l’elecció i la renovació dels càrrecs passà per diferents sistemes: el règim de franquesa, el regiment de pragmàtica, el pacte de concòrdia i finalment el règim de sac o règim de sac i sort. Arran del sistema de pragmàtica, la societat illenca es dividí en tres estaments que es distribuïen els oficis universals: la mà major, formada per cavallers i la classe social més alta; la mà mitjana, integrada per mercaders, mariners, artesans i menestrals, i la mà de fora, composta pels homes lliures del camp. El règim de sac i sort, instituït l’any 1454, suposà una certa estabilitat institucional amb la introducció del sistema insaculatori i, per tant, fou el sistema que perdurà, amb algunes modificacions, fins a la desaparició de la Universitat. En aquest sistema, l’atzar era un element altament significatiu, ja que un al·lot de set anys o més petit era el que extreia dels sacs els noms d’aquells que haurien d’ocupar els diferents oficis que, generalment, eren anuals. Els sacs contenien els noms de les persones proposades pels habilitadors de les cinquantenes. Si bé en un principi hi havia tres sacs, un per cada estament, el sistema evolucionà cap a la insaculació d’un sac per cada ofici. Tot i el caràcter general i aleatori del règim, es donaren algunes irregularitats i manipulacions, com la insaculació de persones mortes. Segons Bartomeu Escandell, durant el segle XVII, l’oligarquia marcà l’organització municipal, a causa de l’ocupació dels principals càrrecs per l’estament de mà major i la seua creixent intervenció en la institució. D’altra banda, el governador o representant reial reforçava, cada vegada més, la seua intervenció en la vida municipal, fins controlar directament la insaculació i proposar les persones més afins al monarca per ocupar els diferents càrrecs. Amb l’aplicació del Decret de Nova Planta, els oficis deixaren d’elegir-se amb el sistema de sac i sort. Per tal de centralitzar el funcionament de les institucions polítiques, la Universitat quedà reemplaçada per l’Ajuntament, organització integrada per regidors i oficials, càrrecs proposats pel governador i nomenats per la Reial Audiència de Mallorca. Així mateix, el governador passà a presidir l’Ajuntament perpetu. [ACM]