a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

oblada f ICT [Oblada melanura, família dels espàrids, ordre dels perciformes, subclasse dels teleostis i classe dels osteïctis] Peix de cos ovalat, allargat i de perfil convex que té la pell de color gris blavós al dors i platejada als costats i al ventre i amb línies fosques longitudinals molt poc evidents. L’adult pot arribar a fer uns 30 cm però generalment és més petit, entre 15 i 20. És característica la taca negra que presenta al peduncle caudal delimitada per dos anells blancs, un davant i l’altre darrere. Els ulls són grossos i la boca petita, obliqua i dirigida cap avall. Les dents frontals incisives, entre 8 i 10, són de corona ampla, tallant i escotada i formen una fila bastant tancada. Les dents posteriors són còniques i afilades; darrere les incisives hi ha també diverses fileres de dents granulars. Les aletes són clares, la dorsal és única, amb una part espinosa i l’altra tova; la caudal és forcada. Té entre 64 i 67 escates a la línia lateral. És una espècie gregària que viu generalment sobre fons de roca o praderies de posidònia amb menys de 10 m de fondària, rarament a més de 30. És hermafrodita simultània, però en una mateixa població conviuen individus amb sexes separats durant tot el seu cicle vital i individus hermafrodites protogínics. Es reprodueix a la primavera i començament d’estiu. És un peix omnívor: s’alimenta de zooplàncton, principalment copèpodes, però també menja algues, cucs, mol·luscos i crustacis. És una espècie molt abundant en aigües pitiüses. Es pesca en totes les estacions i en aigües remogudes. Es captura amb hams escats amb molla de pa pastada prèviament amb sardina o alatxa salades. També es pot pescar amb tremall, xàvega i fins i tot amb curricà. La carn és tova, amb espines i no gaire saborosa, per això és poc apreciada i té escàs valor comercial. Es menja fregida, en brou o a la brasa. Viu, a més de la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des del sud de la península Ibèrica fins a Angola. [SRT]