a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Obrador, torre de ca n’ ARQUIT Antiga torre de defensa rural del pla de Vila, situada a la vénda de l’Horta de Jesús. Apareix documentada amb aquest nom a partir de 1773, encara que segons Joan Marí Cardona ja existia el 1705, quan era coneguda com torre d’en Barceló . És situada davant l’antic casament de ca n’Obrador, del qual forma part integrant, i té adossat un cos de construcció actualment habilitat com a habitatge, que temps enrere s’havia fet servir de casa de carro. Deixant de banda algunes petites modificacions i afegits, la seua estructura de gruixuts murs de maçoneria en aparell d’espiga i dues cambres cobertes de volta, distribuïdes en sengles plantes, es conserva gairebé íntegra, llevat del parapet que coronava el terrat o plataforma, que com en la majoria de torres conservades va ser escapçat temps enrere. Des de l’exterior, el tret més característic d’aquesta torre és el seu arrebossat pintat d’almànguena, si bé en alguns punts s’intueix la fàbrica de maçoneria d’aparell d’espiga amb què està feta, a més dels carreuons ordenats en cadenes verticals (capllinyes). La volta de la planta baixa presenta la particularitat que el coronament apareix lleugerament peraltat, a manera de bonet, i no tangent a l’intradós de la part inferior, com és habitual, la qual cosa tal vegada sigui per un error constructiu o per un recurs improvisat davant una possible dificultat en la realització de la cintra emprada en la seua execució. La comunicació interior està resolta mitjançant les típiques trapes, la inferior de les quals fou notablement eixamplada durant la restauració abans esmentada, amb la finalitat d’instal·lar-hi una escala de caragol metàl·lica. La porta d’accés original, com ocorre de manera general, està situada en la planta baixa i és d’arc de mig punt. El 2006 n’hi ha una altra, de factura molt recent, que connecta la torre amb les estances que té adossades. D’altra banda, a la planta superior existeixen dues obertures perforades als murs, una porta i una finestra, obertes en època moderna, tal vegada el segle XIX, per poder accedir-hi amb més comoditat mitjançant una escala de maçoneria exterior, el 2006 desapareguda, i millorar les condicions d’habitabilitat de l’espai interior de la torre. Un altre element d’interès és el que sembla una antiga tronera, parcialment condemnada, situada a la planta alta sobre la porta original. El vell casament de ca n’Obrador constitueix un interessant conjunt afaiçonat al llarg dels segles per construccions d’èpoques diverses que, llevat de les modificacions necessàries per a l’adaptació a la vida actual, ha arribat fins a començament del s XXI amb poques alteracions, almenys en allò referent a la seua volumetria i disposició espacial. L’estança més antiga, que correspon a la cuina, és de planta llargaruda i de grans dimensions, amb els murs bastits de maçoneria en aparell d’espiga, semblant al de la torre. Com ocorre en cases de certa antiguitat, aquesta cuina, com pertoca a l’estàndard d’habitabilitat de segles passats, degué ser l’únic espai habitable del conjunt, al qual s’anaren afegint altres estances i un gran pòrtic o porxo obert, després transformat en sala tancada com és el més habitual. La casa disposa de nombrosos corrals i dependències annexes, bastides en la seua major part a partir del segle XIX, a més de cases altes i un porxet amb dos ulls rematats amb llinda situat sobre el porxo. [JSR]