|
a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir |
|
nematòcers m pl ZOOL Subordre d’insectes dípters, caracteritzat per les antenes amb sis o més artells i pel seu cos prim i allargat. Les seues larves són aquàtiques en algunes espècies o bé formen part de la fauna del sòl en d’altres espècies. Els bibiònids, els esciàrids i els micetofílids inclouen espècies de larves edàfiles (que habiten al sòl), tot i que en algunes espècies de micetofílids les larves viuen en bolets en descomposició. A la família dels bibiònids pertany Bibio gineri, espècie endèmica d’Eivissa: és una petita mosca de 9 a 14 mm de color fosc, amb el tòrax i l’abdomen recoberts per vellositat i les antenes inserides per sota dels ulls. Els tipúlids i els limnòbids adults són insectes de cos prim i allargat, la majoria de les seues larves dels quals són depredadores. Els cecidòmids són coneguts per les seues larves paràsites de vegetals, als quals originen unes deformacions anomenades cecidis o gales. Les larves dels blefaricèrids viuen en aigües netes, per això són emprades com a indicadores d’absència de contaminació a les aigües. Els psicòdids inclouen insectes hematòfags, molts dels quals són transmissors de malalties, com per exemple Phlebotomus ariasi, hoste intermediari i transmissor de la leishmaniosi. Els culícids inclouen els moscards, coneguts per les molestes picades de les seues femelles, ja que sovent els és necessari per poder realitzar una posta d’ous fèrtils. L’aparell bucal de les femelles presenta les estructures per perforar la pell de l’hoste i el canal alimentari a través del qual bombeja la sang. Els mascles (i algunes femelles) s’alimenten de nèctar i altres sucs vegetals. A part de les molèsties, alguns d’aquestos insectes, com Anopheles sp, són transmissors de malalties com la malària. Els ceratopogònids inclouen espècies hematòfagues transmissores de malalties al bestiar. Els quironòmids es troben en grans quantitats prop dels llocs humits. [NTR] |