a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Nét, torre de cas ARQUIT Torre de refugi de l’antic quartó de ses Salines, situada a la parròquia de Sant Jordi, a la vénda de Cas Costes. No se’n tenen notícies antigues, si bé cal suposar que degué fer-se entre els segles XVI i XVII, època en què aquestes construccions proliferaren a l’àmbit rural eivissenc, especialment per fer front a les freqüents incursions de pirates turcs i barbarescos. Es troba en béns de l’antiga casa de cas Nét, bell exemple de casament eivissenc, que si bé ha experimentat diverses intervencions, encara conserva els seus trets tipològics elementals, així com la trama mural, on hom pot percebre les diferents ampliacions i modificacions que s’hi han portat a terme al llarg dels segles. Un altre element d’interès del conjunt és el pou, situat davant de la casa i a poca distància de la torre. Com la majoria de les que es conserven a Eivissa, la torre presenta forma cilíndrica, amb potents murs construïts de maçoneria en aparell d’espiga o espina de peix, sobre sòcol de maçoneria comuna aparellada per filades. Aquesta tècnica constructiva, la més comuna a les torres d’arreu de l’illa, només és visible en alguns punts, ja que els paraments exteriors es troben revestits amb un referit molt heterogeni, fruit de diverses actuacions de diferent faiçó, on es troben des de restes del revestiment original fins a pegats fets amb morter de ciment. Només es conserva la planta baixa de les dues que va tenir. S’accedeix a l’interior a través d’una porta rematada en llinda, que originalment degué ser d’arc i més angosta. Com és usual, el passadís d’accés, que travessa l’espessor del mur, presenta una pilastra frontal que forma un accés en recolze, curiosament amb el trenc de la seua directriu a dreta i esquerra, quan l’habitual és que sigui a esquerra i dreta. Aquest primitiu accés fortificat es troba a la planta baixa, com és quasi general en les torres de la pagesia. La cúpula de maçoneria que cobreix l’única cambra de la torre correspon al tipus habitual, és a dir amb perfil apuntat, i conserva, encara que condemnada, l’antiga trapa per on es pujava al nivell superior. A més a més, a l’interior de la cambra hi ha dues fornícules, una d’elles paredada. Hom pot pujar al terrat mitjançant una escala d’obra, bastida la darreria del segle XIX, que discorre adossada al parament exterior. Aquesta escala podria ser coetània a l’eixamplament de la porta i l’enderrocament de la planta superior, actuacions de les quals encara han arribat notícies a través de la història oral. [JSR]