a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir

Nadal, molí d’en ARQUIT Molí fariner hidràulic de la vénda de sa Talaia de Sant Josep. És situat al naixement del torrent d’en Nadal, en béns de can Nadal de Baix i no gaire lluny del casament, molt popular per ser un dels que va fotografiar i dibuixar l’artista Raoul Hausmann durant la seua estada a Eivissa (1933-1936). Es troba en terrenys pertanyents a l’antiga alqueria medieval des Vedrà i segons J. Marí Cardona data de temps immemorial. Aquest exemplar correspon a allò que els estudiosos de la molineria anomenen “molí de bassa i cup”, en els quals l’aigua passava al cup des d’un dipòsit acumulador descobert, és a dir, un safareig, i no directament des de la sèquia, fet que permetia emmagatzemar prou aigua per fer funcionar el molí fins i tot en períodes de cabal escàs. Val a dir que aquest tipus de molí és prou conegut en terres peninsulars i en general en totes les àrees de difusió dels molins hidràulics, on fou força comú, encara que a Eivissa resulta excepcional, en tractar-se de l’únic exemplar que s’hi ha trobat, la qual cosa augmenta el seu valor i interès. De la instal·lació molinera original es conserven únicament el safareig (que cal considerar part integrant i indissociable d’aquesta instal·lació), el cup i diverses empremtes del forjat del terrat de la casa o obrador a la paret de roca viva aprofitada com a mur de l’habitatge. En referència a això darrer, crida l’atenció el fet que part del cup es troba perforat a la roca natural, que forma part de la fàbrica de l’edifici. No obstant el que s’ha dit més amunt, i com deu ocórrer en altres casos, és més que segur que colgats sota els nivells actuals del terreny hi hagi restes del cacau, o fins i tot que es trobi complet, possibilitat que caldria comprovar mitjançant la realització de cales. L’aigua, que es captava dels brolladors que hi havia aigües amunt del torrent, arribava a través d’una canalització al safareig, on s’acumulava fins que fes falta emprar-la per fer funcionar el molí o per regar. Aquest safareig és de grans dimensions, especialment pel que fa a la fondària. Com tots els molins hidràulics antics documentats a Eivissa, era de roda horitzontal d’àleps. Devers 1880, després d’un cert període d’inactivitat, el giny fou reconstruït, dada de la qual encara tenen record d’haver-ho sentit contar algunes persones d’edat. Es diu que el muntatge de la nova maquinària es va fer de manera defectuosa, i que per això el seu rendiment era baix, malgrat la qualitat de la farina que s’hi obtenia. [JSR]


- - © Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera - - inici