a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

maimó m HIST Oficial de l’antiga Universitat encarregat de vigilar i examinar les barques o barcasses que s’empraven per portar la sal del carregador a les naus fondejades més enfora o dins la badia d’Eivissa. Entre les seues obligacions, recollides en les reials ordinacions de 1663 i 1686, tenia la de controlar l’ordre de les barques i vigilar que la quantitat de sal carregada era l’apropiada; en cas contrari, podia retenir els patrons fins haver carregat la sal suficient així com imposar-los una multa. Cap barca podia partir sense el vistiplau del maimó. Tots els dies que s’havia d’estibar, acudia al cap de pont del port d’Eivissa per embarcar-se en la primera barca que sortia cap al carregador. També havia de vigilar que cada una d’aquestes barcasses portàs dues pales per carregar la sal i dues xapes per treure-la de la barca i posar-la a bord del vaixell comprador. Encara que la major part dels càrrecs oficials que garantien l’acompliment de totes les tasques necessàries i primordials per a l’explotació de la sal foren creats durant el segle XIV, la creació del maimó podria ser del primer terç del segle XV. De fet, una provisió reial de 1454 establia que tant els jurats com els consellers no podien ser elegits per exercir de maimó ni de llogador, sinó que aquestos càrrecs havien de sortir de la resta de membres del consell general. A partir de les reials ordinacions de 1663, el sac d’on es feia l’extracció del maimó s’agregà al sac d’on sortia el drassaner. Així, de la nova bossa es procedia a extreure l’oficial encarregat de vigilar la zona de la drassana, càrrec que exercia durant un any; en acabar el seu manament, passava durant l’any següent a ocupar el càrrec de maimó. Les reials ordinacions de 1663 i de 1668 no sols enumeraven les obligacions dels oficials sinó que també procuraven que no poguessin incórrer en alguna infracció. Així, per acabar amb una situació fraudulenta i evitar els danys econòmics que suposaven a la Universitat, es prohibí al maimó cobrar dos jornals per un mateix dia de feina quan coincidia la finalització de la càrrega d’un vaixell només amb una o dues barcasses i es començava amb les feines d’estiba d’un nou vaixell. En aquest cas havia de cobrar sols un jornal de feina, o mig si en un dia només es procedia a acabar de carregar algun vaixell amb una o dues barcasses. [ACM]