a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

magraneta f BOT 1 Planta molt comuna de les Pitiüses al començament de la primavera. És una planta paràsita de la família de les ralfsiàcies que es nodreix directament de les arrels de diverses estepes, especialment de l’estepa blanca o estepa d’escurar. Magraneta d’estepa (Cytinus hypocistis macranthus) neix de tiges floríferes solitàries o en manats de fins a deu, sobre la mateixa arrel que parasita. Les fulles són oblongues, irregularment dentades. Les inflorescències femenines són de color groc o groc llimó. El fruit, de 5 a 10 mm de diàmetre, és també groc; té nombroses llavors el·lipsoïdals. Magraneta de mel (Cytinus ruber) té fulles, bràctees i bractèoles d’un bell i vistós color vermell carmí. El periant de les flors és blanc o lleugerament rosat. El seu llampant aspecte, que sorprèn en el bosc, es deu, sens dubte, al vermell de les fulles; però el nom d’aquesta curiosa planteta deriva de la dolçor de la polpa de l’ovari de la flor, que ha donat lloc a l’expressió pitiüsa “això és mel de magraneta”. Té diverses virtuts medicinals, d’entre les quals cal apuntar el poder astringent i ser un emmenagog en ingerir un parell de culleradetes del seu dolç suc. 2 [Orobanche crenata, O. ramosa, I. litisquama, Cynomorium coccineum] Planta paràsita freqüent de les faves (Vicia faba), però que també és paràsita dels populars geranis (Pelargonium sp. pl.) i d’altres herbàcies. El seu formós aspecte de gran espiga florida pot aconseguir un metre d’alçada a terres riques ben regades, sempre que tengui els haustoris directament encaixats a l’arrel de la fava, de la qual obté el suc vital que li permet prosperar. Les flors creixen directament aplicades a una tija carnosa de color púrpura o grogós amb pèls glandulífers, són de formes acampanades, amb dos lòbuls superiors i tres d’inferiors. Al fons de la corol·la hi ha els quatre estams que creixen inserits a la base del tub. El color de les flors varia des del blanc cremós al groc violaci i comunament es troben solcades de venes de color blau violat o púrpura. Amb el nom de magraneta es coneixen també dues plantes més del mateix gènere: O. latisquama que parasita el romaní (Rosmarinus officinalis) i O. ramosa, de bells colors violeta o blanc que parasita diverses plantes silvestres i cultivades. També rep el nom de magraneta Cynomorium coccineum, d’un curiós aspecte, que sorgeix entre les pedres salobrars com un gran dit violeta obscur o marró, que parasita diverses plantes de la família de les quenopodiàcies. [MaS]