|
madrèpora f
ZOOL Nom donat a qualsevol dels cnidaris antozous de l’ordre
dels madreporaris o escleractiniaris , caracteritzats
pel seu esquelet extern calcari. Tot i ser els principals formadors d’esculls
coral·lins a les mars tropicals, a la Mediterrània se’n
troben unes poques espècies. La madrèpora mediterrània
característica és Cladocora caespitosa, que forma
colònies de fins a 40 cm de diàmetre. Els pòlips,
d’uns 6 mm de diàmetre, presenten zooxantel·les que
els donen un color marró blavós. Les colònies formen
masses incrustants sobre roques o sobre substrats detrítics. Viuen
des de 3 a 70 m de fondària. Algunes espècies mediterrànies
en són: Caryophyllia smithii, pòlips solitaris
de tentacles transparents, que viuen sobre roques, closques de mol·luscos,
entre algues i a les escletxes de roca. Balanophyllia europaea,
corall solitari de forma arronyonada i esquelet perforat. Una espècie
tropical introduïda a la Mediterrània la segona meitat del
segle XX, probablement a través d’algun vaixell, és
Oculina patagonica. Viu a profunditats compreses entre 0,5 a
8 m, tant en aigües netes com en aigües brutes i contaminades,
amb sediments en suspensió. Les colònies, de formes variables,
poden arribar a cobrir superfícies de més d’un metre
quadrat. [NTR]
|