a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

maçoles f pl REL Instrument de percussió fet de fusta propi dels campanars de l’àmbit hispà, ben documentat a principi del segle XV a moltes esglésies. Pren grandàries i formes molt diverses, àdhuc en una mateixa regió. S’empra només per substituir el toc (massa festiu) de les campanes des del Glòria del Dijous Sant fins al Glòria de la Vetlla Pasqual (abans celebrada el dissabte al matí). A Eivissa només es coneixen les maçoles de la catedral de Santa Maria, les quals apareixen per primera vegada al llibre de comptes dels obrers de l’església corresponent a l’any 1502: “per dobar les musoles, que no podien toquar...” senyal que ja hi eren prou abans. L’aparell, tal com ha arribat al segle XXI, és prou singular. Es compon de dos discos de fusta, de 130 cm de diàmetre i uns 2,5 cm de gruix, disposats en paral·lel a una distància de 12 cm; s’uneixen mitjançant sis llistons en disposició radial, creant altres tants compartiments; a cada un d’ells, partint de l’eix metàl·lic del giny, hi ha un mànec amb un tascó o maça oscil·lant que pega al llistó i produeix un so estrepitós quan es fa girar una manuella de ferro ajudant-se d’una llarga corda. Es tracta, sens dubte, d’una adaptació del rotlo de campanetes del costat de la porta de la sagristia. L’any 2004 es restauraren les antigues maçoles i se’n féu una rèplica, la qual tornà a sonar el Divendres Sant després de moltes dècades de silenci. A les altres esglésies de l’illa, més modestes, s’utilitzen encara per al mateix propòsit les palitroques . [FTP]