a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

mà f HIST Una antiga accepció d’aquesta paraula la feia en altre temps sinònima de classe social o estament. Durant l’antic règim els habitants de les poblacions dels països catalans es dividien fonamentalment en mà major, mà mitjana i mà menor. La mà major solia comprendre els nobles i els ciutadans; la mà mitjana englobava normalment els mercaders i els anomenats artistes (notaris, procuradors, apotecaris, cirurgians, especiers...); la mà menor sovent estava constituïda pels menestrals i els llauradors, encara que de vegades aquestos últims formaven ells sols una quarta mà, la mà forana. Aquest esquema general podia presentar tanmateix trets peculiars a cada lloc concret. A Eivissa en particular existien només la mà major, la mà mitjana i la mà forana. La mà forana estava formada pels llauradors, tots els quals habitaven realment fora de la vila. Els menestrals i els mariners pertanyien a la mà mitjana, que comprenia també els comerciants modestos o botiguers, els apotecaris, els cirurgians-barbers, els especiers o sucrers i, durant el segle XVIII, també els notaris. De la mà major en formaven part les persones que, tenint domicili a la vila, posseïen prou béns per poder viure de rendes sense necessitat d’exercir cap professió, els doctors en medicina, els doctors en lleis i, fins a la darreria del segle XVII, també els notaris. Els membres masculins de la mà major eren denominats ciutadans i rebien el tractament de Magnífic Mossèn, es consideraven equiparats als ciutadans militars de la ciutat de Mallorca i les seues famílies constituïen l’aristocràcia illenca. La divisió de la societat pitiüsa en aquestes tres mans es reflectia principalment en la distribució dels diferents càrrecs que configuraven l’organigrama de l’administració municipal. Durant els segles XVI i XVII a la mà major, li estaven reservades les funcions de jurat en cap, síndic, bosser, moneder, escrivà de la sala o secretari i escrivà de la sal. A la mà mitjana li corresponien una plaça de jurat i els oficis de clavari, drassaner i maimó (aquestos dos últims exercits sempre per mariners). Ambdues mans compartien les funcions de racional i es repartien per torns anuals alternatius les d’obrer, formenter, guardià de la sal i mostassaf. La mà forana estava representada fonamentalment pel jurat de mà de fora i pels batles i diputats quartoners. [JPR]