a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Mallorca NÀUT Quatre vaixells de vapor han navegat amb aquest nom a les amures, els dos primers quasi sense relació amb les Pitiüses. El primer, construït a Cardiff (Gal·les), va ser l’últim vaixell de la matrícula de Palma impulsat per rodes. Va ser adquirit per l’Empresa Mallorquina de Vapores el 1864 i destinat a la línia de Palma a Barcelona fins a 1892, any en què va ser donat de baixa i desballestat a Barcelona. El segon Mallorca era un vaixell de ferro de 936 tones amb una màquina de vapor de 280 CV, construït a Anglaterra i adquirit l’any 1900 per l’empresa Unión Comercial, Compañía de Navegación a Vapor. Va ser destinat també a la línia de Palma a Barcelona i esporàdicament a València i altres ports de la Península fins a 1905, que va ser venut a una companyia de navegació grega. El tercer Mallorca va ser adquirit per Isleña Marítima el 1910 a la casa francesa Fraicinette; era un bell vaixell de 1.035 tones fet de planxes de ferro unides per reblons i destinat a la línia entre Palma i Marsella. Des del primer moment de la seua navegació va sofrir una sèrie de desgraciats esdeveniments que culminaren en el seu definitiu embarrancament a la llosa de Santa Eulària, la nit del 17 de gener de 1913, quan navegava de Palma a Alacant amb escala a Eivissa, en substitució del vapor Isleño de la mateixa companyia, que no tenia suficient capacitat per transportar una companyia d’òpera que tornava a Alacant en aquell trajecte. Per sort, la via d’aigua que es va obrir a l’obra viva no era de grans dimensions i els senyals de les bengales lluminoses sol·licitant auxili immediat que el capità Joan Sabater va ordenar fer, varen ser vistos des de Santa Eulària i no hi va haver víctimes, solament dos ferits. A l’instant es va arriar el bot de salvament que anà a la platja des Canar a demanar ajuda. La població de Santa Eulària es va abocar en l’auxili dels nàufrags i els pescadors varen acudir amb llurs embarcacions de tal manera que uns passatgers varen ser desembarcats a les platges de cala Pada i es Canar i altres a Santa Eulària en una acció de salvament en què tot el poble es va abocar. Tot d’una que el comandant de Marina se’n va assabentar va mobilitzar els vapors Salinas i Formentera per desembarcar els passatgers que quedaven i els dos mariners ferits. El Mallorca, a pesar dels esforços dels vapors de la companyia Isleña Lulio i Balear, arribats de Palma el dia següent, a més del Salinas i Formentera, i el Cataluña que va arribar el dia 19, no es va moure mica a pesar que continuaren els esforços per treure’l fins al dia 23, en què va ser definitivament abandonat i s’iniciaren els tràmits per subhastar el Mallorca per a ferralla. El comportament de la població de Santa Eulària des Riu amb els nàufrags va ser reconegut amb una expedició de mallorquins organitzada pels diaris La Región i Última Hora que va arribar al poble el mes d’agost següent per lliurar una placa i un monument en forma de monòlit, ambdós encara existents a les oficines de l’Ajuntament vell i a la plaça d’Espanya. El quart Mallorca era un vaixell de 3.850 tones i 96,5 m d’eslora, va ser construït a Gènova el 1914 per encàrrec de la companyia Isleña Marítima per substituir l’anterior naufragat a la llosa de Santa Eulària i traspassat a la Trasmediterránea el 1918. Pràcticament fins a la dècada de 1930 va navegar entre Palma i Barcelona. El 1936 va ser confiscat pel ram de Guerra, artillat a Itàlia i destinat al transport de tropes i material de guerra. Acabada la guerra va ser tornat a la Trasmediterránea. El 1953 se li va fer una important remodelació a València i navegà a les línies de les Balears amb la Península, especialment al port de Barcelona fins a 1973 que va ser venut en subhasta pública. [PVG]