a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Macians, vénda des GEO Vénda del poble i del terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Ocupa les terres situades a l’extrem sud-est del poble, al sud de la carretera Eivissa-Sant Antoni i a l’est del torrent des Regueró. Limita a l’oest amb la vénda des Bernats, al nord-oest amb la des Pla, al nord amb la des Bessons, a l’est amb la de sa Creu (del poble de Sant Rafel de sa Creu) i al sud amb la de Benimussa (del poble i del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia). El seu territori es troba en una àrea de transició entre el pla de Portmany, format per les valls baixes dels torrents de Buscastell (o des Baladres) i des Regueró, i les àrees muntanyenques de la zona central de l’illa. És per això que els punts de menor elevació es troben a l’oest (uns 45 metres) i al nord (poc més de 30). A la zona central, una mica cap al nord, hi ha la petita elevació anomenada es Puig (108 m), que continua cap al sud-est, després de superar una collada a 74 m d’altitud, que s’eleva progressivament i augmenta els pendents pel pujol de Can Ferrer (184 m), les rotes d’en Ferreret i, finalment, ja al límit amb altres véndes, el puig des Fogueró (256 m). Aquesta modesta carena fa de límit de vessants d’aigües, de tal manera que les de l’est i nord-est de la vénda es dirigeixen cap al torrent des Fumeral, que circula de sud cap a nord i que és subsidiari del torrent de Buscastell, mentre que les aigües de l’oest i sud-oest van a parar al torrent des Regueró, que circula de sud-est cap a nord-oest, provinent de les valls de Benimussa i en direcció cap a la badia de Portmany. Cap d’aquestos torrents porta aigua amb regularitat, es limiten a ser solcs en el territori per on s’endega la circulació superficial en cas de pluges fortes i continuades. La vegetació natural només ocupava, tradicionalment, els espais amb pendents més pronunciats, als quals fins i tot s’havia arribat a construir una gran quantitat de marges de pedra seca per tal d’aprofitar petits feixetons, les rotes. Aquestes terres menys productives, però, s’anaren abandonant durant la segona meitat del segle XX, amb l’arribada del model econòmic basat en el turisme. A l’inici del segle XXI aquestos abandonaments s’anaren estenent i afectaren també finques senceres amb terres de relativament bona qualitat. En conseqüència, l’extensió de brolla amb pinar va anar augmentant progressivament i ocupà prop de la meitat de la superfície total de la vénda. Es tracta de la brolla habitual de les Pitiüses, amb savinar als marges i pinassa amb un sotabosc que amb el temps es va anar densificant, format per mates, romaní, cepell, ginebre i altres arbustos. En els darrers camps i marges abandonats també es troben esteperars. El poblament tradicional, disseminat per tota la vénda encara que amb majors densitats en algunes àrees (el pujol d’en Ferrer o les àrees més baixes) amb una casa a cada propietat agrícola, ha donat pas a una important densificació, especialment a la meitat nord de la vénda, i fins i tot a la formació de petits nuclis rurals en parcel·lar-se diverses finques pròximes a la carretera Eivissa-Sant Antoni. Destaca el nucli de Can Pujolet, sorgit de manera irregular i format per cases unifamiliars, que no compta, l’any 2004, amb gairebé cap infraestructura ni servei, ni tan sols amb paviment als carrers. Més aviat dins la vénda des Pla, però amb algunes edificacions dins la des Macians, es troba l’important nucli anomenat Sol i Descans que, en créixer, va ocupant els vessants des Puig. A les terres que encara es treballen, es troben els habituals cultius de secà de les Pitiüses, amb cereals i arbres, entre els quals en aquesta zona predominen de molt els garrovers. Prop de cases es poden veure alguns petits horts, amb cítrics i hortalisses, i també alguna vinya de poca extensió, per a l’autoconsum. Les restants activitats econòmiques de la vénda són únicament alguns negocis situats vora la carretera, al voltant des Puig o al barri de Can Pujolet: botiga-bar, restaurant, taller mecànic, fusteria, seus d’empreses de construcció... La carretera Eivissa-Sant Antoni és l’eix bàsic de comunicacions; en surten diversos accessos directes a cases i petits barris i el camí asfaltat que travessa la vénda de nord a sud, fins al camí de Benimussa, ja a Sant Josep. D’aquest camí en deriven molts altres, alguns també asfaltats, com el camí de sa Casilla (que es dirigeix cap a Sant Rafel) o el ramal del camí de sa Casilla (que va cap a l’oest, cap a la vénda des Bernats i la zona de ses Païsses). L’any 2004 es presentà un projecte d’ampliació de la carretera Eivissa-Sant Antoni que la faria passar, en aquest sector, una mica més al sud, per l’interior d’aquesta vénda, afectant part de les terres que encara es treballen. Tret de la petita porció de la urbanització Sol i Descans que entra dins els límits des Macians, la resta de la vénda té la classificació de sòl rústic després que les Directrius d’Ordenació Territorial aprovades l’any 1999 donassin aquesta categoria a les àrees de Can Tomàs i Can Pujolet. A l’extrem sud, les zones més elevades són sòl rústic protegit, en estar incloses dins l’Àrea Natural d’Especial Interès de sa serra Grossa. Les véndes no tenien, l’any 2004, oficialitat al terme municipal de Sant Antoni de Portmany. [JPS]