a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir

lepidòpters f pl ZOOL Nom de l’ordre d’insectes que comprèn les papallones i les arnes. El nom de l’ordre és d’arrel grega i parla del fet que aquests insectes tenguin les quatre ales cobertes d’escates (pteron significa ala; lepido significa escata), aquestes escates finíssimes constitueixen el polsim que queda a les mans quan s’agafa una papallona. Els lepidòpters són el grup d’insectes amb més espècies a tot el món després dels coleòpters (escarabats), podrien assolir les 200.000, si es té en compte que hi ha parts del planeta sense prospectar. Aquesta gran quantitat d’espècies es tradueix igualment en un gran nombre d’hàbitats ocupats i de formes de vida. S’ha de pensar que tant les papallones de colors vistents, com les arnes que es mengen la roba, alguns flagells de cultius i boscos o els populars cucs de seda són lepidòpters. Són insectes de desenvolupament indirecte, això vol dir que l’individu que surt de l’ou ha de passar un seguit de transformacions dràstiques que el duran a la forma de l’insecte adult o imago. La fase d’aquestos insectes que surt de l’ou s’anomena eruga, amb un aspecte que sovent ha fet que hom els anomeni cucs, tot i que no ho siguin. Les erugues generalment viuen sobre la planta de la qual s’alimenten i després d’un seguit de mudes arriben a l’estat de crisàlide que pot estar coberta per una pupa, un embolcall més o menys elaborat i sovent fet de filaments de seda, en l’interior del qual es desenvolupa l’insecte i assoleix la forma adulta, el que s’anomena papallona o arna. De vegades la crisàlide se soterra sense formar pupa. Els adults s’emparellen gràcies a un sistema de comunicació olfactiva amb substàncies anomenades feromones i que els permet localitzar-se a grans distàncies. Una vegada fet l’acoblament es produeix la posta, que va des d’uns centenars d’ous fins als casos extrems d’alguns milers. Un tret característic d’algunes espècies de lepidòpters és la capacitat que tenen per fer grans migracions que sovent inclouen més d’una generació; així, en determinades èpoques de l’any, les Pitiüses són travessades per papallones procedents d’Àfrica en direcció a Europa. [CaS]


- - © Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera - - inici