a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

leishmaniosi f PAT Malaltia parasitària, de curs més o menys crònic, que afecta el ca, l’home i certs rosegadors, causada per un protozou intracel·lular del gènere Leishmania i transmesa per mosquits phebotomins. La leishmània pertany a l’ordre dels protomonadins (protozous caracteritzats per l’absència de flagels i per la forma arrodonida de la cèl·lula) i a la família dels tripanosòmids. Cursa amb distintes formes clíniques en funció de l’espècie productora de la infestació. La importància d’aquesta malaltia és doble. En el cas dels cans, sol provocar la mort de l’animal. És una malaltia que es pot transmetre a l’home (zoonosi); en aquest cas afecta, sobretot, persones immunodeprimides i nens. El paràsit productor de la malaltia és del gènere Leishmania. La transmissió de la malaltia depèn de la forma de presentació del procés. En la forma visceral, el ca malalt porta a la sang gran nombre de paràsits. Les femelles de mosquits de la família flebotòmids, en les picades, ingereixen sang amb leishmànies de l’animal parasitat. Amb una nova picada introdueixen el paràsit al torrent sanguini d’un animal sa o d’una persona. A partir d’aquí s’inicia la malaltia, passen les leishmànies a tots els òrgans interns: melsa, fetge, massa intestinal, medul·la òssia, etc. En la forma cutània, es produeixen úlceres exsudatives. Des que el mosquit pica l’animal fins que es presenten els primers senyals poden transcórrer des d’alguns dies fins a un any. La simptomatologia és molt variada: pèrdua de pèl i inflamació de la pell inicialment al voltant dels ulls i després a l’esquena; també als sortints ossis, que poden acabar amb úlceres; creixement anormal de les ungles amb nòduls interdigitals; els muscles de la cara s’atrofien i apareixen arrugues; aprimament progressiu que pot arribar a la caquèxia, alternances de diarrea-estrenyiment; hemorràgies a les fosses nasals i mucosa gingival; la infartació ganglionar també es presenta amb freqüència. Davant algun d’aquestos símptomes es pot sospitar d’aquesta malaltia, sobretot a les Pitiüses, on està àmpliament difosa. Segons alguns estudis efectuats a Eivissa la prevalença de la malaltia està al voltant del 10 %. El diagnòstic es realitza mitjançant l’observació de leishmànies a gangli o moll d’os o la detecció d’anticossos produïts com a resposta a la presència del paràsit a l’interior de l’organisme de l’animal (IFI i ELISA). La malaltia té tractament, encara que en els animals són freqüents les recaigudes. Encara no existeix vacuna efectiva per a aquesta malaltia, per la qual cosa es recomana la prevenció mitjançant la lluita davant del mosquit amb repel·lents i el diagnòstic precoç. [SYR]