a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

languià GEOL Estatge situat entre el burdigalià i el serraval·lià que comprèn un període d’entre 16,3 i 14,2 milions d’anys, corresponent a la fase pre i sintectònica de la base del miocè mitjà. Predominantment està format per un conjunt margós amb intercalacions de calcarenites i conglomerats que s’estén des del burdigalià i que s’emmarca dins la transgressió marina del miocè inferior. Les margues, que alternen amb calcàries argiloses, presenten coloracions groguenques, blanques o grises, contenen restes de microplancton pelàgic i nombroses espècies de foraminífers que han permès reconèixer aquest estatge (globigerina, globigerinoides, globorotalia, praeorbulina, orbulina). No s’hi troben macrofòssils. Sovent es poden confondre amb els nivells margosos del cretaci inferior de les sèries d’Eivissa i Sant Josep i resulta difícil delimitar els nivells burdigalians més conglomeràtics i grollers dels del languià inferior que indiquen clarament uns ambients més profunds de plataforma o talús i mar oberta amb predomini de faunes planctòniques, sedimentació pelàgica i aportacions esporàdiques de materials transportats per corrents submarins de terbolesa provocats per simple gravetat o per moviments sísmics. Aquest tram assoleix gruixos variables que poden superar els 200 metres (es Portixol, Sant Miquel), encara que resulta complicat esbrinar-ne la potència real ja que es veu emmascarada per la seua presència al cor de molts plecs sinclinals ajaguts, la dificultat de trobar polaritats i de diferenciar nivells. Les calcarenites es presenten en bancs i capes de 2 a 20 cm i coloracions variades de la gamma del marró, groc i gris, que al si de les margues, ressalten la seua estratificació. La mida dels grans està compresa entre 0,2 i 1 mm. El ciment està format per calcita amb quars en proporció abundant (20%) i conté microforaminífers (cibicides, globigerinoides, operculina). Els conglomerats es presenten de forma molt ocasional, sobretot al sostre de les margues, Generalment són massius, amb còdols arrodonits d’entre 1 i 40 cm de diàmetre, d’origen mesozoic i sovent sense classificar, però a vegades amb ordenació granodecreixent i formes anguloses. El ciment és calcari o grescalcari, dur i de color marró-groguenc o groc-verdós i conté foraminífers (operculina, amphistegia, cibicides). Aquesta sedimentació marina del languià inferior va evolucionant progressivament cap a fàcies més litorals, salobrenques i després llacunars formades per sediments cada vegada més finament detrítics, gresos amb intercalacions d’argiles verdoses que presenten lamel·libranquis i foraminífers de medi salobrenc, margues arenoses grises amb restes de fusta carbonitzada, argiles lignitoses de color negre amb gasteròpodes (cerithes) i margocalcàries groguenques amb restes de plantes terrestres (nord-oest de la Talaia de Sant Josep, Yves Rangheard, 1985). Aquesta progressió correspon a l’emersió de l’illa d’Eivissa resultat de la fase principal de plegament alpí que esdevé al tram superior de languià, fa uns 15 milions d’anys. Els principals afloraments s’han identificat sobretot a la zona est i nord de l’illa, principalment al vessant oest de la talaia de Sant Vicent, nord-est del cap Negret, puig d’en Socorrat (Sant Antoni), es Portitxol (Sant Miquel), oest de ses Roques Altes, nord i nord-est des puig de s’Avenc (Sant Josep) i el cim i vessant est de la Talaia de Sant Joan. [XGR]