a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir

lagomorfs m pl ZOOL Ordre de mamífers de mida mitjana. Fins a l’any 1912 varen estar inclosos a l’ordre dels rosegadors, amb els quals guarden una sèrie de similituds; a partir d’aquell any, amb la nova classificació de J. W. Gridley, varen passar a formar un ordre a part. Més endavant s’ha considerat que les similituds entre els dos ordres són un procés de convergència evolutiva i que gairebé no tenen res a veure rosegadors amb lagomorfs. Aquest ordre inclou dues famílies, només una de les quals està representada a les illes Pitiüses, la dels lepòrids, que inclou els conills i les llebres. Les característiques morfològiques comunes a tots els representants d’aquesta família present a les illes són el cos aplanat i les extremitats posteriors allargades. Les orelles són llargues i mòbils; la coa té forma de borla. A les extremitats anteriors presenten cinc dits i a les posteriors quatre, i tant els peus com les mans es troben completament cobertes de pelatge. Els ulls estan situats a la part superior del cap i el nas és una fenedura típica (llavi leporí). Tenen una cloaca que és una obertura comuna per a l’anus i la uretra. Els maxil·lars estan molt perforats de manera irregular i això els dóna un aspecte esponjós. Les dents són una de les característiques més importants del grup; presenten molars i premolars sense arrels, formats per tubs d’esmalt de secció ovalada o poligonal; el segon parell d’incisius és molt petit i està per darrera del primer. La fórmula dentària és 2.0.3.3/1.0.2.3. L’únic representant d’aquest ordre a les illes d’Eivissa i Formentera, i a molts dels seus illots, és el conill (Oryctolagus cuniculus), espècie introduïda amb l’arribada de l’home a l’arxipèlag. A Mallorca també és present la llebre (Lepus granatensis). [PAS]


- - © Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera - - inici