a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

làbrids m pl ICT Els làbrids són una família de peixos teleostis, de l’ordre dels perciformes, molt comuns a les aigües pitiüses. Són peixos de cos allargat i comprimit, recoberts d’escates grosses. La boca és protràctil i petita, amb uns llavis carnosos característics de la majoria d’espècies que inclou aquest grup. L’opercle és llis, però el preopercle sol ser dentat. Presenten una sola aleta dorsal, llarga, que a la part anterior inclou radis espinosos. Les aletes ventrals o pèlviques estan situades just baix de les pectorals. L’aleta caudal també és gran, i pot ser truncada o arrodonida. Són peixos de mida petita (entre 5 i 30 cm) i de vida curta. Els seus hàbitats més habituals són els fons rocosos i les praderies de Posidonia oceanica i mai no s’allunyen massa del fons. Són peixos litorals, que no es troben a grans fondàries. La seua activitat és diürna, i la base de la seua alimentació són els petits invertebrats. Algunes espècies actuen com a desparasitadores d’altres. La majoria de làbrids són hermafrodites proterogínics, és a dir, primer són femelles i després es converteixen en mascles, però també existeixen mascles i femelles que no canvien mai de sexe. Això fa que existeixin algunes confusions entre diferents estadis d’una mateixa espècie i que s’anomenin de moltes maneres diferents. La reproducció pot ser bentònica —el mascle construeix un niu i fecunda els ous de diferents femelles— o pelàgica —es produeix entre aigües i la posta no té cap cura parental. A les Pitiüses els gèneres més abundants són Symphodus i Labrus, entre els quals s’inclouen espècies tan conegudes com el llavió , la griva , el sanut o pastanaga i el massot . Altres espècies incloses en aquesta família són la donzella , el fadrí i el raor . [NVC]