a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Liceu Ebusità SOC Entitat cultural i política creada el 20 d’abril de 1866 per Manuel Valarino, Antoni Riquer, Pau Puget, Joan Ramon Laoiza i Juli López amb la finalitat d’aconseguir entreteniment i instrucció a la bona societat. Tengué la primera seu a la planta baixa de l’edifici conegut per can Botino o can Montero, al carrer de Sant Vicent Ferrer número 1, actualment carrer de Pere Tur. Aquesta planta baixa fou llogada als fundadors del Liceu Ebusità per Josepa Montero Botino, hereva d’aquella part de l’edifici, casada amb el tinent coronel Fulgenci Fernández Peyrel. Aquesta societat fou més política que cultural, ja que la major part dels seus membres eren del partit moderat (conservador). Fou durant molts anys el punt de reunió de l’alta societat de Dalt Vila; tenia una secció recreativa per als joves de les famílies dels socis coneguda per Unión Club o Club Limosin, secció on s’integraren alguns joves de la Marina, la qual cosa fou excepcional donat el caràcter classista de l’alta societat eivissenca en aquells temps. El 1868, el Liceu tenia 37 socis fundadors i 30 de nova admissió. En aquesta entitat s’hi feren balls i festes els principals dies de l’any, sent memorables les reunions de les tardes dels senyors i les senyores de Dalt Vila. De tant en tant s’hi feien representacions teatrals en un escenari desmuntable, decorat per Antonio Manuel García, i balls de societat a l’acabament de les funcions; els joves d’aquestes famílies feien jocs de penyores i altres entreteniments. Tots aquells divertiments foren una novetat que canvià la vida social de l’alta societat que residia a Dalt Vila, aprofitant també per anar en grup a menjar recuites a la finca des Raspallar, prop del primer pont de la carretera de Sant Antoni o a sa Colomina a fer sopars i balls, especialment per Carnaval. El 1886, el setmanari El Ebusitano diu que el president més antic d’aquesta societat és Antoni Riquer i que el distintiu és un sol. A final dels anys 1880, el Liceu (nom com era habitualment conegut) canvià de domicili, i s’instal·là a Can Villangómez, al carrer de la Costa Vella número 6 de Dalt Vila. Després de diversos contactes entre els membres del Partit Conservador, socis del Liceu, i del Partit Liberal, socis de la societat de la Marina Acadèmia del Poble o Casino del Comerç, aquestes dues societats es dissolgueren i fundaren una nova societat que s’instal·là a l’edifici de la Salinera, El Casino Ibicenco. [JaTP]