a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

León Goyri, María Teresa (Logroño 1903 — Madrid 1988) LIT Escriptora. Es relaciona amb Eivissa pel fet d’haver acompanyat el seu marit i poeta Rafael Alberti durant el viatge que varen fer a l’illa l’estiu de 1936, on els va sorprendre l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Formada a la Institución Libre de Enseñanza, va cursar la carrera de filosofia i lletres, estudis dels quals va obtenir el títol de doctora (va ser la primera dona espanyola que va obtenir aquest títol en filosofia i lletres). Acabada la Guerra Civil, l’any 1940 es va exiliar amb Rafael Alberti a Orà, França, l’Argentina i Itàlia. Varen tornar de l’exili l’any 1977. Com autora de narrativa va escriure els següents títols: Cuentos para soñar (1928), La bella del mal de amor (1930), Rosa Fría, patinadora de la luna (1934), Cuentos de la España actual (1935), La tragedia optimista (1937), Crónica General de la Guerra Civil (1939), Contra viento y marea (1941), Morirás lejos (1942), El gran amor de Gustavo Adolfo Bécquer (1946), Las peregrinaciones de Teresa (1950), Don Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador (1954), Nuestro hogar de cada día (1958), Sociedad china (1958), Juego limpio (1959), Doña Jimena (1960), Fábulas del tiempo amargo (1962), Menesteos, marinero de abril (1965), Memorias de la melancolía (1970), Cervantes, el soldado que nos enseñó a hablar (1978); també va escriure assaig, La historia tiene la palabra (1944) i va col·laborar amb el Romancero de la Guerra Civil dedicat a Federico García Lorca. Va escriure guions per al cinema: Los ojos más bellos del mundo (1943), La dama duende (1945) i Misericòrdia (2003) i guions radiofònics. Com a autora dramàtica i crítica teatral va ser innovadora dins el panorama del teatre espanyol, amb obres com La libertad en el tejado (1989) i Huelga en el puerto (2003). [MTT]