a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

La Prensa de Ibiza SOC Diari d’informació local i general d’àmbit pitiús editat entre els anys 1988 i 1993. Aquesta publicació, impulsada per l’empresari Enric Fajarnés Ferrer, va cobrir la pluralitat en matèria de premsa escrita diària que no existia a Eivissa i Formentera des dels anys trenta del segle passat, quan coincidiren La Voz de Ibiza i Diario de Ibiza , el degà de les Balears. Únicament el rotatiu mallorquí Última Hora havia pogut compensar una mica aquestes carències amb una modesta edició específica per a les Pitiüses (1980-1987). Aleshores no va resultar estranya la gran expectació social provocada per l’aparició del primer número de La Prensa de Ibiza, que va sortir al carrer el 20 de desembre de 1988. La societat anònima Prensa Diaria Pitiusa va assolir el llançament d’aquest projecte engrescador, que va caracteritzar-se per una nova manera d’entendre el concepte de periodisme a les Illes, amb un estil clar, concís i fresc, més directe, més contundent i menys complaent amb les actuacions de les autoritats insulars. I també més professionalitzat, atès que la seua primera plantilla estava composta per periodistes procedents d’altres mitjans de comunicació illencs, especialment del medi radiofònic, i alguns joves llicenciats venguts de la península, sobretot madrilenys i barcelonins: Joaquín Pérez Escribano (director), Joan Serra Tur (cap de redacció), Joan Cerdà Subirachs , Javier Barrientos, María Oña, Amelia Peña, José Manuel Piña Vives , Josep Ribas Tur, Jesús Turel (local), Josep Antoni Boned Roig , Carles Aledo, Manel Martín (esports), Carles Ribas Fuentes , redactor gràfic d’El País l’any 2003, i el veterà Alfredo Benito Guijarro (fotògrafs). A començament de 1989, Joan Serra Tur en fou nomenat sots-director i poc després, el maig d’aquell mateix any, va substituir Pérez Escribano com a director, mentre que Joan Cerdà Subirachs va assolir les funcions de cap de redacció. Les xifres (tiratge, vendes, ingressos publicitaris) confirmaven dia rere dia l’èxit d’una experiència tan arriscada com il·lusionant. D’aquesta forma, la difusió de La Prensa de Ibiza no deixà d’incrementar-se a cadascun dels exercicis de la seua curta vida: dels 2.314 exemplars diaris durant 1989 va passar-se als 3.168 de 1990, els 3.644 de 1991 i els 4.284 de 1992, l’últim període comptabilitzat per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD). Tant la rotativa com la mateixa redacció foren ubicades en una nau de la zona de sa Coma, situada en el quilòmetre 3,7 de la carretera d’Eivissa a Sant Antoni de Portmany. Hi treballaren una quarantena de persones, entre directius, periodistes, administratius, tècnics i operaris. Transcorreguts els primers dos anys d’activitat, ja s’havien produït diverses baixes i incorporacions, com reflecteix la nòmina de juny de 1991: Rita Vallès n’era el cap de redacció a la vegada que Jesús Turel i Josep Riera s’encarregaven de les àrees d’informació insular i tancament. A més s’hi integraren les catalanes Pilar Fernández Hierro i Maite Llopis, els eivissencs Xicu Lluy i Joan Lluís Ferrer, Pilar Ferrando (local), Gabriel Sans, Alberto Garayoa (esports), Joan Costa i Vicent Marí (redactors gràfics). Llorenç Vidal era el corresponsal a Formentera. Així mateix, José Miguel Romero i Yolanda Martínez, entre d’altres periodistes, hi treballaren en diferents etapes. El suplement satíric El Disparate Insular, a cura de Xicu Lluy, Joan Lluís Ferrer, Alberto Garayoa i, més endavant, Mariano Hidalgo, va arrencar rialles durant molts diumenges dels anys 1991 i 1992. El diari també va aprofitar les pàgines dels caps de setmana per oferir reportatges de fons i articles d’opinió de destacades signatures. El llenguatge mordaç i l’elegant ironia de José Manuel Piña, un dels professionals sorgits de Radio Popular de Ibiza , va convertir la secció de contraportada “Tómatelo con Piña” en una de les referències obligades per als lectors de La Prensa de Ibiza, que va desaparèixer del mercat el 15 d’agost de 1993 a causa de les dificultats financeres que va patir l’editor i que afectaren tot el seu conjunt d’empreses, una circumstància que el va obligar finalment a vendre la capçalera al grup de premsa regional propietari de Diario de Ibiza. En el moment del seu comiat, integraven la plantilla Joan Serra (director), Rita Vallès (adjunta a la direcció), Jesús Turel (cap de redacció), Joan Lluís Ferrer (cap de local), Alberto Garayoa (cap d’esports), José Manuel Piña, Pep Ribas, Pilar Ferrando, Amparo Simón, José Miranda, Mariano Hidalgo, Javier Monerri, Ana Pereda (local), Daniel Azagra, Josep Antoni Bonet, Damià Massanet (esports), Llorenç Vidal (Formentera), Vicent Marí, Joan Costa i Germán G. Lama (fotògrafs). Amb la desaparició de La Prensa de Ibiza s’esvaïa l’últim diari de capital exclusivament eivissenc. [XLl]