a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

joia f ORFEB Peça preciosa d’or, d’argent, etc. que serveix d’ornament de les persones. A les Pitiüses es dóna aquest nom, per antonomàsia, a l’ornament conegut com a reliquiari de vidriera o vidrieres en aplicar-se el terme reliquiari no només a l’objecte destinat a contenir relíquies, sinó a tota la joia d’ornament personal, on es guarda una pintura o una estampa religiosa. La documentació notarial deixa constància de joies de plata, de plata sobredaurada i també d’or, que algunes vegades podrien haver-se conegut com a agnus o reliquiaris amb els seus vidres, en haver passat el contingut a denominar el continent. La paraula joia es refereix a dos tipus de peces amb imatges protegides per vidres: joia amb un senzill marc de plata i vidrieres per les dues cares. L’altra és la joia d’or amb estructuració de tres ordres o cossos i voltada per labor de filigrana, igualment amb vidrieres per les dues cares. Joies de plata. De la segona meitat del segle XVIII data algun registre de joietes de plata o de fil de plata associades al conjunt del clauer. Del primer quart del segle XIX hi ha constància de joies o agnus d’aquest metall igualment amb les cintes de cintura i clauers. També del segle XVIII hi ha constància de joies o joietes de plata que penjaven dels collars de corall o de corall i cristall i que han arribat formant part de l’emprendada de plata i corall. Segons Isidor Macabich, era una joia amb treball d’esmalt que es lluïa en el centre del pit. En les peces testimoni els vidres deixen veure estampetes per les dues cares i es poden col·locar sobre el ventre de la dona, tal com ho fa la joia d’or. Joies d’or. La documentació notarial sembla distingir bàsicament dues variants de joies d’or, la que es descriu simplement com joia d’or i la que es descriu amb pedres cristal·lines. De les primeres, resulta interessant la inventariada a final del segle XVII que es descriu amb corona, que mostrava la imatge d’un Bon Jesús i que s’enriquia amb tres pedres, dues blanques i una vermella, a més de tres penjarolls de perles fines. De la primera meitat del segle XVIII són els registres d’una joia d’or rodona, grossa, i una altra joia d’or envoltada de pedres verdes. A final d’aquella centúria es va inventariar una joia d’or amb un cordoncillo del mateix metall. Pràcticament un segle després la joia o reliquiari d’or s’associa a un collar d’or i a un adreç en les emprendades tradicionals. A començament del segle XXI, la joia tradicional és un reliquiari de vidrieres envoltat de labor de filigrana i precedida per dos ordres, generalment creu i corona, d’acord amb la típica distribució dels tres cossos del segle XVIII i que, a vegades, s’enriqueix visualment amb vidres tallats, com si fossin pedres precioses; constitueix la peça més valorada de l’emprendada. Joies d’or i pedra cristal·lina. A començament del segle XVIII, en alguns inventaris de la Marina, es registraren joies d’or de filigrana amb una pedra cristal·lina que mostrava un Sant Crist dins o una creu esculpida en el vidre. [LMP]