a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Joan II d’Aragó (Medina del Campo 1398 — Barcelona 1479) HIST Segon fill baró de Ferran I d’Antequera i d’Elionor d’Alburquerque; germà del rei Alfons el Magnànim, accedí al tron a la mort d’aquest escaiguda el 1458; fou el tercer monarca d’Aragó de la casa d’Antequera. Per matrimoni amb Blanca de Navarra fou rei consort del reialme navarrès i el seu germà Alfons, traslladat a Nàpols, el nomenà el 1436 lloctinent general seu a Aragó i València, tot i que el fet vertaderament important en la seua vida política fou la lloctinència de Catalunya, a la qual accedí en substitució de la reina Maria el 1454. Va ser l’infant Joan qui va signar el sistema d’elecció dels càrrecs anomenat règim de sac i sort o d’insaculació per a la universitat d’Eivissa aquell mateix any i els retocs posteriors. Durant el seu regnat s’edificà l’església de Jesús, mentre que les obres de la catedral avançaren lentament. La venda de sal patí un sotrac important arran de la prohibició de comerciar amb vaixells estrangers dictada pel rei Alfons el 1454 a precs dels mercaders barcelonins i estigué en hores baixes, tot i que, un cop aixecada, el nombre de vaixells desitjosos de carregar sal eivissenca es recuperà amb celeritat. Sense dubte el fet més destacat del temps del rei Joan va ser l’anomenada Guerra Civil Catalana que es lliurà sobretot al Principat entre 1462 i 1472 i que a Eivissa va causar alguns aldarulls tot i que l’illa es va mantenir fidel al rei i hi col·laborà amb alguns vaixells armats i tropes. Al mig del conflicte l’hàbil monarca va saber concertar el matrimoni dels que havien de ser els Reis Catòlics, celebrat el 1469 entre el primogènit del seu matrimoni amb Joana Enríquez, Ferran, tot just elevat per son pare al títol de rei de Sicília, i la infanta Isabel, reconeguda hereva del tron castellà, celebrat el 1469. [AFA]