|
a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir |
|
Joan, festivitat de Sant
CULT POP El 24 de juny és la celebració del naixement
del profeta Joan Baptista, anomenat també el precursor. Visqué
austerament als deserts de Judea. El bany en el riu Jordà, que
anà acompanyat de la confessió dels pecats, era signe de
perdó i compromís d’una vida nova. La celebració
d’aquesta festa, que coincideix amb el solstici d’estiu, és
molt freqüent a la cultura mediterrània. El cristianisme va
assimilar molts dels mites pagans i així el Concili de Constantinoble
del segle VII va intenta prohibir que pels voltants de sant Joan es fessin
foguerons, però com que la prohibició no va tenir gaire
èxit, varen decidir donar-li un caràcter sagrat. A les Pitiüses
la festa s’inicia la vigília de la nit i l’element
característic és el foc; es fan els foguerons, al voltant
dels quals salten i ballen els més joves i, més modernament,
en ambients urbans se celebra una revetla. La tradició diu que
s’han d’encendre nou foguerons, encara que a vegades eren
set i altres, tres. Era costum cremar un ninot, que solia rebre el nom
des jai o sa jaia, depenent de la roba que s’omplís de palla.
Gastronòmicament cal apuntar els macarrons de Sant Joan: tallarines
o burballes, bullides amb llet i sucre, pell de llimó i un tronxet
de canyella; posats dins una enciamera ben ensucrats altra vegada i amb
un espolsim de canyella; es mengen freds; més endavant s’hi
afegí la coca de Sant Joan, importada del Principat. També
pels voltants d’aquesta festivitat s’acostuma a anar a cercar
herbes aromàtiques, és el moment que tenen més força
i mantenen totes les seues virtuts curatives o remeieres; es recullen
romaní, fonoll, frígola, orenga, camamil·la…
Algun manat d’aquestes herbes, i també de ruda, es tirava
dins dels corrals per transmetre els seus flaires salutífers també
als animals. També a punt d’alba del dia de Sant Joan —per
a altres a mitjanit de l’últim dia de l’any—
naixia, segons la llegenda, davall el pont Vell de Santa Eulària
una misteriosa herba que desapareixia a l’instant; el que tenia
la sort d’arrancar-ne un tanyet i posar-lo dins una botella negra
i tapar-la abans que desaparegués, podia aconseguir un fameliar
|