|
Jesús Poble de
l’illa d’Eivissa, del terme municipal de Santa Eulària
des Riu. Situat al sud-est de l’illa, ocupa una extensió
d’uns 36 km2. Segons el padró municipal d’habitants
corresponent a novembre de 2003, té una població de 4.888
habitants. Limita al nord amb els pobles de Santa Eulàlia des Riu
i de Santa Gertrudis de Fruitera, al sud-oest amb la ciutat d’Eivissa,
a l’oest amb els pobles de Puig d’en Valls i Sant Rafel de
sa Creu i a l’est i sud-est amb la mar. Fins a l’any 1977
el seu territori incloïa el poble de Puig d’en Valls.
Espai físic
Geomorfologia (relleu i costes)
El territori de Jesús abasta bona part del pla de Vila i tot el
conjunt de puigs que es troben cap a l’est, entre aquest pla i la
mar. Geològicament parlant, aquesta zona és conformada per
un aflorament de l’època juràssica on abunden els
materials calcaris i dolomítics; aquestos materials són
ben visibles al llarg de tota la costa entre la zona de Talamanca fins
al cap des Llibrell, i fàcilment reconeixibles pels plecs que hi
ha a la seua estructura. Així mateix es troba un petit aflorament
de materials del cretaci superior a la part costanera que va des de la
punta de sa Calç i fins a cala Olivera, amb materials calcaris
plegats i un altre de la mateixa època al nord de la parròquia.
Aquestos materials es troben disposats conformant un seguit de petites
elevacions que abasten una altitud d’entorn dels 200 metres i de
les quals destaquen el puig de sa Creu (251 m), el puig des Guixar (231
m), el puig d’en Celleràs (189 m) i sa Talaia de Jesús
(175 m). Finalment cal destacar l’existència de dipòsits
quaternaris a les zones planeres on les argiles, les arenes i les graves
són els materials dominants producte del transport i la sedimentació
dels torrents; el quaternari és present a cala Llonga, a la zona
del pla de Vila i a la platja de s’Estanyol on resta algun petit
canyissar testimoni d’una àrea humida d’entitat menor.
Pel que fa a la zona del pla de Vila, va elevant-se progressivament del
sud cap al nord. A l’extrem meridional es troba l’àrea
de ses Feixes, de reompliment recent. El litoral de Jesús s’estén,
de sud-oest cap a nord-est, des de les rodalies de la platja de Talamanca,
prop de la punta des Andreus, al terme municipal d’Eivissa, fins
al salt d’en Serrà, a l’oest del cap des Llibrell.
La costa, inicialment formada per penya-segats estructurals d’altures
inferiors als 50 metres, va guanyant altura i a la rodalia del salt d’en
Serrà ja se’n troben de prop de 100 m. Al clot d’en
Llaudis, al vessant oriental del puig d’en Vic, es troben uns espectaculars
penyals que arriben als 103 m d’altitud. Al llarg d’aquesta
acinglerada costa se succeeixen petits sortints entre els quals destaquen
el cap Martinet, la punta de sa Calç i el pont Foradat, i cales
de dimensions reduïdes com cala Roja, cala Espart, s’Estanyol
i cala Olivera. Davant cala Espart es troben els illots d’en Lladó,
dos petits farallons distanciats de la costa mitja milla i que s’aixequen
uns deu metres damunt el nivell de la mar.
Clima
El clima d’aquesta zona és, òbviament, mediterrani,
i com a tota l’àrea de les Pitiüses, amb una important
tendència cap a l’aridesa. Encara que les diferenciacions
climàtiques dins d’Eivissa no són massa fiables i
que cal tenir en compte que la irregularitat (especialment de precipitacions)
és una de les característiques mediterrànies que
més s’aguditzen a les Pitiüses, poden indicar-se algunes
xifres orientatives respecte a temperatures i precipitacions a la zona
de Jesús; de fet, com que la major part del territori de Jesús
es troba al vessant est de l’illa, les precipitacions són
relativament abundants quan hi ha aire humit provinent de llevant. Així,
se solen superar els 450 mm per l’efecte que aquest vent humit provoca
en xocar amb la costa. Pel que fa a temperatures, la mitjana anual es
troba entre 17 i 17,5 ºC a tot el poble, encara que augmenta a la zona
de la plana al·luvial de Vila per trobar-se més oberta als
vents de component sud. Els vents de component est i sud-est són
els que afecten més aquesta zona per trobar-se més desprotegida;
en canvi, l’efecte barrera que fan les serres que la travessen no
deixa que penetrin vents provinents de l’oest i del nord.
Hidrografia
La xarxa hidrogràfica superficial és compon de diverses
lleres de torrents, generalment eixutes, que endeguen les aigües
de pluja des dels sectors més elevats cap a la mar. Es poden diferenciar
dos vessants: pel que fa al vessant est-sud-est (que baixen directament
dels puigs cap a la mar), la característica general és el
profund solc que marquen en el territori, com a conseqüència
del pendent del seu curt recorregut, en haver de salvar en pocs quilòmetres
uns centenars de metres d’altitud, la qual cosa fa augmentar molt
el seu poder d’erosió. De nord a sud hi ha el torrent de
cala Olivera, el torrent de sa Font o de cala Espart i el de s’Estanyol.
En el vessant sud, els torrents són més llargs i es caracteritzen
pel poc pendent, que afavoreix la sedimentació de materials formant
grans planes al·luvials (prat de ses Monges). L’eix hidrogràfic
de tot aquest sector és el torrent de sa Sèquia Llavanera.
Es tracta del segon torrent en importància de l’illa d’Eivissa;
prové de Sant Mateu d’Albarca, fa de partió entre
Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Rafel de sa Creu i entra a Jesús
pel seu extrem nord-occidental; després de travessar-lo seguint
la direcció nord-sud, es disgrega en diverses sèquies per
la zona de ses Feixes i acaba arribant a la mar a la badia de Talamanca.
Ja dins el poble li arriben diverses torrenteres. Per la seua dreta destaquen
el torrent de s’Hort d’en Lluc i el torrent des Fornàs
(també conegut com torrent de ses Dones); per la seua esquerra
s’ha d’esmentar el torrent de ses Planes. Un sector del poble,
al seu extrem nord-est, vessa les aigües cap al torrent de Cala Llonga
(ja al poble de Santa Eulària des Riu), a través del canal
de sa Gravada. Les aigües subterrànies són ben abundants,
encara que la seua qualitat va anar disminuint al llarg del segle XX,
quan la sobreexplotació va comportar una progressiva salinització
dels aqüífers.
Vegetació i sòls
El sòl, de caràcter eminentment calcari, ha evolucionat
a partir de la litologia calcimagnèsica de les serralades de la
zona i presenta importants perfils humífers al mateix temps que
una diferenciació amb horitzons. Destaca, també, el sòl
de caràcter policíclic a la plana al·luvial del prat
de ses Monges i voltants, que presenta formacions més dependents
de factors ambientals i climàtics. No obstant això, la zona
té una fertilitat important per a l’assentament de la vegetació.
La vegetació natural ocupa una gran part del territori, perquè
s’han de sumar aquelles terres que tradicionalment no han estat
gaire humanitzades (gairebé totes les zones elevades i els penya-segats
de costa), encara que no així els puigs menors, i aquelles altres
que han estat abandonades a partir del desplaçament de la força
del treball cap a les activitats turístiques o a les que se’n
deriven. El tipus de vegetació natural predominant, amb un percentatge
molt elevat, és la brolla amb pinar, habitual a tot el territori
de les Pitiüses: el pi blanc o bord com a arbre principal, amb la
presència d’una brolla generalment densa, tret que la baixa
qualitat del sòl ho impedeixi, amb espècies com la mata,
el romaní, el coscoll, el ginebre, etc. El cultiu de cereals (blat,
ordi, civada) i, sobre la mateixa terra, els arbres típics del
camp eivissenc (ametllers, garrovers, figueres i oliveres), configuren
la vegetació relacionada econòmicament amb l’ésser
humà a la zona.
Degradacions de l’espai
La zona de Jesús ha sofert a les darreres dècades del s
XX un progressiu deteriorament del seu entorn natural que, tal vegada,
ha estat més important que en altres zones de l’illa; de
fet, la seua proximitat a la ciutat d’Eivissa i la seua tranquil·litat
l’ha convertit en una zona molt atractiva per a l’establiment
de nombroses construccions amb ús d’habitatge. També
hi han influït les seues bones comunicacions. En aquest sentit, Jesús
ha patit una especulació urbanística molt intensa, amb la
creació d’urbanitzacions (sa Roca Llisa) i també la
construcció d’habitatges unifamiliars, molts de segona residència
o únicament ocupats els mesos d’estiu a llocs de gran impacte
visual (penya-segats, cims de muntanyes) que en molts casos no mantenen
una harmonia amb la construcció típica eivissenca, per la
qual cosa s’accentua aquest impacte. D’altra banda, encara
que la primera línia de costa no se n’ha vist afectada gràcies
al seu caràcter inaccessible, l’interior s’ha aprofitat
per a l’establiment d’un camp de golf com a adjacent a la
urbanització de sa Roca Llisa amb el conseqüent consum de
recursos hídrics que això comporta. Finalment, la geomorfologia
de la zona ha permès la ubicació d’empreses d’extracció
de materials de construcció (pedreres) que originen un impacte
visual elevadíssim i un abocador de fems, que facilita la destrucció
dels hàbitats naturals de les distintes espècies que allà
s’hi troben. [SGL]
Demografia
A principi del segle XXI, el poble de Jesús compta amb 4.888 habitants,
segons es desprèn de les dades del padró municipal d’habitants
de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, el primer de novembre
de 2003, representa un 18,91% de la població total del terme municipal
de Santa Eulària des Riu (25.844 habitants). Pel que fa a l’estructura
de la població de Jesús, es presenta lleument masculinitzada,
amb 2.507 persones de sexe masculí (51,28%) i 2.381 (48,71%) de
sexe femení. Per edats, és molt similar a la de l’illa
d’Eivissa, amb una predominança de la població d’entre
36 i 65 anys (2.113 persones, 43,22% del total de Jesús). A part,
aquesta estructura reflecteix una de les característiques més
destacades del nucli de Jesús en els darrers deu anys: haver-se
convertit en nucli-dormitori de la conurbació de la ciutat d’Eivissa,
atesa la seua situació rural i la seua proximitat a la capital
d’Eivissa, però amb un parc immobiliari molt jove i atractiu
per a parelles joves i en edat de procrear; la població adulta
ascendeix a un total de 3.547 persones (72,55% del total). A més,
la població infantil i juvenil compta amb una xifra gens menyspreable,
810 persones (16, 57%), que ascendirà sobre el total en els propers
anys, atesa la incorporació de parelles que estan en edat de procrear.
Les dades globals de l’estructura per edats es poden contemplar
en el quadre adjunt. Pel que fa al seu origen, convé destacar que
aquesta dada reforça el caràcter residencial del nucli.
Una xifra baixa de la població ha nascut a les Illes Balears, només
un 43,90%, dada inferior a la representativa de la totalitat de l’illa.
A més, els nascuts a l’Estat espanyol també representen
un percentatge inferior respecte de l’illa, el 74,57%. De les 1.499
persones nascudes a la resta de l’Estat, destaquen per origen 353
nascudes a Catalunya, 318 a Andalusia i 208 nascudes a la Comunitat Autònoma
de Madrid. Aquest aspecte és diferent al de l’illa i indicaria
que una bona part de la població prové d’entorns urbans
i amb una formació acadèmica superior. Cal destacar que
una bona part de la població de Jesús està representada
per professionals liberals o funcionaris públics que requereixen
de titulació mitjana o superior. Un altre aspecte que destaca és
la gran quantitat de persones originàries de la resta de la Unió
Europea (17,53%), xifra superior al 10-12% que representa la mitjana de
l’illa d’Eivissa; hi destaquen les procedències d’Alemanya
(340), de França (125) i d’Itàlia (124). La immensa
majoria de la població de Jesús ha nascut als estats de
la Unió Europea, 91,01%. L’any 2003 la població europea
extracomunitària a Jesús és irrellevant; els habitants
de Jesús nascuts a la resta d’Europa i a la resta del món
representen un 8,98% del total de la seua població; d’aquestes
persones, destaquen les originàries del Marroc (112 persones),
l’Argentina (71), les Filipines (43), Colòmbia (39) i l’Equador
(33). Per continents, destaquen els originaris d’Amèrica,
un 4,21% del total de la població. Les dades de la població
no comunitària (8,98%) són significatives i palesen l’heterogeneïtat
de l’origen de la població de Jesús i de l’illa
d’Eivissa, aspecte dinamitzat enormement des de la dècada
dels anys noranta del segle XX. Les dades globals de l’estructura
per origen es poden contemplar també en el quadre adjunt. L’aspecte
professional i laboral de la població de Jesús és
variat. Una petita part viu i també treballa a Jesús, sobretot
en els serveis. La majoria de la població està ocupada a
la ciutat d’Eivissa i voltants. Una part significativa de la població
de Jesús és composta per funcionaris públics de l’administració
local, de la sanitat i de la justícia. A més, també
hi ha una quantitat important d’hòmens i dones professionals
liberals, dels quals, una minúscula part desenvolupa la seua activitat
al poble. També hi viuen persones ocupades en tasques domèstiques,
com una bona part de la població d’origen extracomunitari,
i en l’economia submergida. Finalment, cal destacar la presència
d’empresariat, una part del qual té com a lloc d’activitat
el propi poble de Jesús. El poblament de Jesús, és
a dir, la manera en la qual la població s’estén sobre
el territori, és majoritàriament de tipus urbà, malgrat
l’existència de població resident de forma dispersa.
Ara bé, la població agrupada de Jesús no ho fa totalment
en un únic nucli concentrat, sinó que existeix una certa
dispersió dels llocs de residència agregada. El nucli generat,
com tots els de l’illa d’Eivissa, al voltant de l’església
no és l’únic sector del poble, per bé que és
el cèntric; la població d’aquest sector viu agrupada
i ocupa els terrenys de l’antiga finca de can Rimbaus de Baix. Al
seu nord i nord-oest hi ha el barri de Can Cirer, que ha arribat a ocupar
la immensa majoria de les antigues parcel·les rústiques
que hi ha entre el sector central i la carretera d’Eivissa a Portinatx;
una part de la població de Can Cirer viu en edificis plurifamiliars
de construcció recent, si bé la majoria ho fa en edificacions
unifamiliars o en plurifamiliars petites. Al marge de ponent de la carretera
PM-810, de Jesús a Santa Eulària, passant per cala Llonga,
hi ha el barri de Can Bessó, amb edificacions unifamiliars recents.
Enfront seu, a l’altre costat de la carretera hi ha el sector de
Can Lluís, de les mateixes característiques que l’anterior.
Al peu del puig d’en Celleràs, se situa la urbanització
del mateix nom. Entre aquestos tres sectors i el sector central de Jesús
hi ha una discontinuïtat territorial representada per parcel·les
rústiques abandonades de conreu. Un altre pol de creixement del
poblament de Jesús es dóna a l’extrem oriental, on
s’assenta població a les antigues finques de Ca na Ventura
i de ses Torres, que, l’any 2003, ja es poden considerar nuclis
o sectors de població. Els voltants del carrer del cap Martinet,
això és el carrer que discorre des del centre de Jesús
fins a la carretera que uneix el nucli amb ses Figueres i Talamanca, s’han
convertit en un altre pol de creixement de població; a banda i
banda del carrer és on els habitants del poble viuen en una major
concentració, atesa la proliferació d’edificacions
plurifamiliars de baixa altura, però de gran densitat. Aquest poblament
es desplega des del sector central de Jesús fins a l’antiga
finca de can Rimbaus de Dalt i la cruïlla de la carretera que va
a ses Figueres i Talamanca i la que va a ses Torres i a s’Estanyol.
Els altres varen aparèixer més tard, alguns a partir de
la primera etapa d’expansió del poble de Jesús, els
anys 1970 i 1980, i la resta, els anys 1990 encara que continuaven la
seua expansió els primers anys del segle XXI. Quant a l’evolució
de la població de Jesús, s’ha de dir, en primer lloc,
que les dades existents territorialitzades no són abundants. Així
i tot, es pot observar l’evolució de la seua població
en el quadre de la p 287. D’aquestes dades es desprèn un
important augment demogràfic en el darrer decenni. Jesús
és una de les poblacions eivissenques que han vist duplicada la
seua població entre el principi dels anys noranta (1991, 2.349
habitants) i principi del segle XXI (2003, 4.888 habitants). El principal
factor explicatiu d’aquest increment cal situar-lo en la seua localització
als voltants de la ciutat d’Eivissa, en el pla de Vila, aspecte
que fa que hagi absorbit parcialment l’increment demogràfic
important d’aquesta zona del sud-est de l’illa. Així,
la localitat de Jesús ha anat adquirint un paper residencial, tant
pel que fa a persones d’incorporació recent a l’illa
com de persones que treballen en el sector serveis a la capital insular.
Aquest creixement de la població de Jesús ha estat especialment
important en el període 1996-2003, quan s’ha registrat un
augment del 51%. Una altra característica de l’evolució
demogràfica de Jesús és la de patir una pèrdua
de població els anys 1970 i els 1980, 412 habitants entre els anys
1975 i 1991, aspecte que era habitual atès el creixement fort de
la ciutat d’Eivissa que era, en part, gràcies a aportacions
demogràfiques per immigració interna de l’illa d’Eivissa.
[MCL]
Espai, activitats econòmiques, serveis i comunicacions
Les activitats primàries a la població de Jesús representen,
com a la resta de l’illa d’Eivissa, una part molt reduïda
de la seua riquesa i ocupen poquíssima població a temps
complet. Ara bé, aquesta situació no ha estat sempre així,
atès que una bona part de les terres de Jesús produïen
excel·lents rendiments agrícoles i ramaders. De fet, les
terres que són al pla de Jesús aprovisionaven la seua població
i part de la capital de l’illa. Aquestes terres són les que
se situen a l’oest i el nord-oest de Jesús —a la vénda
de Can Cirer, més enllà de la carretera d’Eivissa
a Portinatx— i al seu sud i sud-oest —a la vénda de
ses Torres, arribant fins a l’església. L’aprofitament
agrícola es veia afavorit per les aigües provinents dels torrents
de sa Sèquia Llavanera, de ses Planes i des Fornàs, per
la bona qualitat dels sòls (al·luvials, de gran potència
i fertilitat) i per l’existència d’un important aqüífer
subterrani, a molt poca profunditat. A més, moltes finques tenien
un molí per extreure aigua. En començar el segle XXI, l’excessiva
extracció d’aigua ha provocat la intrusió marina de
l’aqüífer i la seua pràctica inutilitat per al
reg. A l’oest de la carretera d’Eivissa a Portinatx hi ha
una zona que es manté eminentment agrícola, on es poden
trobar garrovers, ametllers, hortalisses, farratges, vinya, dacsa, cítrics,
etc. Hom ha de recordar que aquestes terres eren les propietats agràries
de major extensió de tota l’illa, propietat de famílies
de la ciutat d’Eivissa i cultivades, moltes vegades, per majorals
i, fins i tot, per peons agrícoles; a més, la planor de
les terres i l’existència d’aigua permetien l’assentament
de ramaderia bovina, rara a l’illa d’Eivissa. A l’est
de la carretera d’Eivissa a Portinatx, l’àrea es troba
sota la influència del creixement urbà de Jesús i
la majoria de finques han estat parcel·lades. Bona part de les
cases tenen un petit hortet, amb plantes de jardineria, algun arbre fruiter
i hortalisses. A principi del segle XXI, encara romanen en explotació
les terres que configuren l’hort de Jesús, situades al seu
sud i sud-oest, principalment a la vénda de ses Torres, i que van
des del bell mig del poble fins a la carretera d’Eivissa a Portinatx,
per l’oest, i ses Feixes del prat de ses Monges, pel sud. Aquestes
terres estan dedicades a cultius de secà i de regadiu. Finalment,
cal destacar que a Jesús s’han pogut desenvolupar establiments
de vivers de plantes i de jardineria, tot aprofitant una més que
bona localització, consistent en bones terres i bones comunicacions
amb la resta de l’illa. Quant a les activitats secundàries,
són molt poc presents, però destaquen les pedreres d’àrids
de ses Planes i la inactiva de Santa Bàrbara, a la serra d’en
Balansat, que ha provocat la desaparició de més de la meitat
del puig on es troba. A part, hi ha una empresa de construccions i una
fusteria d’alumini. El major nombre d’activitats que es concentren
a la localitat de Jesús, com a la resta de l’illa, pertanyen
al sector terciari, el dels serveis. Quant a l’oferta comercial,
la de Jesús es pot considerar ben assortida el 2003, està
representada per onze bars, quatre entitats financeres, tres supermercats,
tres immobiliàries, tres papereries, dos restaurants, dos tallers
mecànics, dues botigues de mobles, dues carnisseries, dues botigues
de roba, dos punt de venda de jardineria i de piscines, dos videoclubs,
un mercadet privat, gestoria, botiga d’electricitat, floristeria,
botiga d’alimentació d’animals domèstics, punt
de venda de loteria, xarcuteria, quiosc de l’ONCE, agència
de viatges, estudi d’arquitectura i de decoració, sabateria,
peixateria, bugaderia, perfumeria, tapisseria, punt de venda de menjars
per emportar, punt de neteja industrial, instal·lador d’aire
condicionat, punt de venda de materials de construcció, licoreria,
venda de pa, botiga de productes naturals, botiga de decoració,
taller de llanterneria i d’electricitat, perruqueria i centre d’estètica
i un espai de vivers, jardineria i piscines. Pel que fa a les infraestructures
i serveis, quant als aspectes urbans, el poble de Jesús té
una part important de les vies públiques urbanitzades definitivament
i compta amb voreres i espais comuns habilitats, mentre que encara hi
ha alguns carrers mancats d’aquesta concreció. La immensa
majoria de les vies públiques són carrers i hi ha dues places,
la darrera inaugurada el 2003. Compta amb tots els serveis públics
i mobiliari urbà propis d’un espai urbanitzat. Els serveis
sanitaris i de la salut, públics i privats estan representats per
un centre sanitari dependent de l’IB-SALUT, una farmàcia,
dos centres de massatges i un de fisioteràpia, dues consultes mèdiques
privades, centre veterinari privat, clínica dental i un gimnàs
i centre de teràpies naturals Els serveis educatius estan representats
pel Col·legi Públic Jesús, inaugurat el curs 1985-1986
i que compta amb tres unitats d’educació infantil i set de
primària, el 2003; n’és la directora Catalina Torres
i Roig des del curs 1994-1995. A més, hi ha serveis privats com
una acadèmia formativa i una llar d’infants. Altres serveis
públics són un centre cívic consistent en un lloc
de guàrdia de la Policia Local, un centre recreatiu per a la tercera
edat, un despatx per a la regidoria del poble, oficines municipals i bar.
A més, Jesús té una oficina de Correus i Telègrafs.
Els serveis eclesiàstics estan coberts a l’església
de Jesús, amb la celebració de misses els caps de setmana.
L’esport compta amb un camp de futbol, integrat en la xarxa d’instal·lacions
esportives de l’Ajuntament de Santa Eulària de Riu, dotat
amb bar, i les instal·lacions esportives existents al Col·legi
Públic Jesús. Pel que fa a les comunicacions, el poble està
connectat amb la carretera PMV-810, d’Eivissa a Santa Eulària,
passant per Jesús, el coll de Vila i Cala Llonga, que creua el
nucli central en sentit SW-NE. En sentit SE, hi ha el carrer des cap Martinet
que, a la sortida del poble, es converteix en la carretera que connecta
Jesús amb Talamanca i ses Figueres. Entorn del nucli central de
Jesús hi ha una xarxa de vies públiques asfaltades. Al sector
rural es conserven en un relatiu bon estat els camins que porten de les
carreteres a les cases, mentre que els que creuen els camps no estan en
un bon estat de conservació. Dues línies d’autobús
connecten el poble; una, amb el nucli de Santa Eulària, passant
per Cala Llonga i, l’altra, fins a Eivissa. Pel que fa a l’associacionisme,
el poble compta amb l’Associació de Vesins de Jesús,
creada el 2001, i que té com a presidenta Marilina Tur Guasch des
de 2003. Compta amb 70 socis i té com a àmbit d’actuació
territorial tot el poble, és a dir, tots els sectors i barris inclosos
en l’àmbit de la parròquia. Jesús compta amb
un reconeixement públic com a nucli de població a nivell
de les administracions públiques. L’Ajuntament de Santa Eulària
des Riu li reconeix aquest estatus i, a més, compta amb la figura
de regidor de barri, integrant de l’equip de govern consistorial.
[MCL]
Ordenació territorial
A l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu els pobles tenen
consideració oficial només en determinats aspectes administratius.
Així, existeixen pel que fa a les informacions destinades a censos
i padrons, però, en canvi, la divisió oficial urbanística
és en seccions i polígons. L’any 2003 el Consell Insular
d’Eivissa i Formentera decretà la suspensió de la
vigència del planejament urbanístic del municipi i elaborà
unes normes subsidiàries provisionals, que havien d’estar
en vigor fins a l’aprovació d’un nou pla general d’ordenació
urbana. Es va arribar a aquesta situació després que l’anterior
pla general d’ordenació urbana, aprovat els anys vuitanta
i que permetia el desenvolupament urbanístic d’una gran quantitat
de sòl, s’hagués intentat reformar a través
d’un pla de delimitació dels sòls urbans que fou declarat
il·legal per diverses sentències judicials. La inseguretat
jurídica que tot això comportà acabà provocant
l’esmentada suspensió de planejament i la redacció
d’una nova normativa. Pràcticament tot el territori del poble
ha patit, durant la segona meitat del segle XX, una intensa transformació,
a partir de la densificació dels habitatges, que s’han construït
de manera més o menys regulada dins els sòls qualificats
com a urbans o urbanitzables, més descontroladament produint el
que se sol anomenar urbanització difusa en el sòl qualificat
com a rústic. Només s’han alliberat d’aquest
procés la petita zona del poble qualificada com a sòl rústic
protegit: el puig d’en Vic, considerat Àrea Natural d’Especial
Interès per la Llei d’espais naturals de l’any 1991.
El planejament suspès l’any 2003 qualificava com a sòl
urbà o urbanitzable una àmplia zona al voltant del nucli
central de Jesús, una altra àrea en les proximitats del
cap Martinet, la costa entre s’Estanyol i cala Olivera, diversos
sectors al llarg de la carretera de Vila a Santa Eulària i alguna
zona interior elevada amb vistes cap a la ciutat i al mar. El nucli central
va començar a desenvolupar-se a partir de l’església
del poble; fins als anys setanta del segle XX només hi havia alguns
habitatges unifamiliars al seu voltant però, al llarg de l’últim
quart d’aquest segle i a l’inici del XXI, va créixer
amb una gran rapidesa. Cap als puigs propers (Can Lluís, Ca na
Ventura) i cap a la vénda de Can Cirer es construïren habitatges
unifamiliars, mentre que al centre urbà i cap a la carretera de
Talamanca es realitzaren promocions d’edificis de pisos i de cases
adossades, en els baixos de les quals s’han situat una bona diversitat
de negocis comercials. En les proximitats del cap Martinet es planificaren
una bona quantitat de sòls urbans i urbanitzables que s’estenien
des dels límits amb el municipi d’Eivissa, a Talamanca, fins
a la Talaia de Jesús; allí s’han desenvolupat diverses
àrees, amb habitatges unifamiliars sovent molt denses, com les
de Can Pep Simó, puig d’en Manyà, sa Careneta o Can
Bartomeu d’en Sord; en alguns sectors també s’hi han
fet actuacions urbanístiques (obertura de carrers, construccions...)
tot i haver estat sempre sòl rústic (puig des Capetó),
d’haver quedat desclassificats per les Directrius d’ordenació
del territori aprovades l’any 1999 pel Govern Balear (sa Talaia,
punta des Andreus) o d’haver quedat afectats per les normes cautelars
prèvies a l’elaboració del pla territorial insular
aprovades pel Consell Insular l’any 2000 (es Pouet de Talamanca).
A la costa del poble es varen declarar, en el seu moment, dues grans zones
com a urbanitzables: entre cala Olivera i cala Espart, i penetrant cap
a l’interior en una gran extensió que cobreix tota la serra
d’en Vildes, el sector anomenat Roca Llisa, del qual es va desenvolupar
una part, a la vora de la mar; l’altra és a l’extrem
interior, on hi ha un camp de golf; entre cala Espart i s’Estanyol,
un altre ampli sector anomenat Cales del Sud tenia el Pla Parcial aprovat,
però no havia arribat a desenvolupar-se; en les proximitats a cala
Llonga, però encara dins els límits de Jesús, hi
havia alguns sectors urbanitzables que varen quedar suspesos per les Directrius
d’Ordenació Territorial, excepte l’àrea del
puig de sa Vinya, en bona part ja urbanitzada. Al llarg de la carretera
de Vila a Santa Eulària s’han desenvolupat els sectors de
Can Ramon (amb habitatges unifamiliars), Ca na Negreta (amb habitatges,
comerços i naus industrials), Can Clavos (sobretot negocis relacionats
amb la construcció i alguns habitatges) i Can Xiquet Pou (amb menys
densitat, també alguns habitatges i naus industrials); a la carretera
de Sant Miquel, el polígon de Ca na Palava s’ha dedicat també
bàsicament a naus industrials i de serveis; més de setanta
hectàrees, que incloïen els terrenys que haurien unit totes
aquestes àrees, foren desclassificades també per les Directrius
d’ordenació del territori de 1999. A pràcticament
tots els puigs amb vistes cap al sud, cap a la ciutat i el port d’Eivissa,
s’hi han construït edificacions, algunes talment als cimerols
(puig de sa Creu), però allà on s’ha construït
una veritable ciutat només residencial (sense comerços)
ha estat a Can Fornet, amb prop de dues-centes cases unifamiliars. En
general, s’ha anat perdent l’estructuració territorial
de l’espai, en la qual la terra es repartia en finques dins les
quals hi havia l’habitatge corresponent; a partir de la segona meitat
del segle XX les finques s’han anat dividint, a vegades amb parcel·les
de només uns centenars de metres quadrats, per construir-hi habitatges.
Aquest fet, juntament amb la manca d’oficialitat, ha comportat la
pràctica desaparició de la pervivència entre la gent
de les véndes tradicionals, que ja són usades únicament
per a alguns afers parroquials. Només poden recuperar-se si s’oficialitzen
i s’usen administrativament i per a altres funcions per a les quals
poden ser ben útils (correus, cadastre...), si cal canviant-ne
les delimitacions per adequar-les més a la realitat. Actualment
són vuit: ses Torres, sa Marina, Cala Llonga de Fora, Cala Llonga
de Dins, Santa Maria de Dalt, Santa Maria de Baix, l’Horta i Can
Cirer (aquesta última es creà agafant una porció
de l’Horta, que ja havia perdut bona part del seu territori en crear-se
la parròquia del Puig d’en Valls). [JPS]
|
