a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Jaume I, el Conquistador (Montpeller 1208 — València 1276) HIST Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller, accedí a la corona catalanoaragonesa a la mort de son pare a la batalla de Muret el 1213 i protagonitzà l’expansió de la Corona sobre les terres i les Illes Orientals d’Al-Andalus una vegada que la resistència francesa barrà les pretensions catalanes i aragoneses sobre Occitània. En el difícil equilibri entre la noblesa, la monarquia i la incipient classe comercial va saber unir-ne els interessos en l’escomesa militar d’intenció annexionista contra l’Islam, la qual els reportà a tots notables beneficis. El cas d’Eivissa i Formentera n’és ben il·lustrador: la host conquistadora de Mayurqa era formada per la unió de les tropes reials i les nobiliàries, tots els magnats participants obtengueren un botí proporcional a l’esforç que hi havien esmerçat; a Eivissa la conquista es deixà, amb el beneplàcit reial, en mans de nobles ( conquista catalana), que la dugueren a terme sabedors que la nova terra els reportaria guanys. El mateix s’esdevengué a València on el rei, amb anhels autoritaris, fins i tot, tengué problemes per encapçalar l’empresa conquistadora enfront de la voracitat dels nobles, especialment els aragonesos, que sovent envaïen porcions del Sharq al-Andalus pel seu compte. Es deu a Jaume I la creació del regne de Mallorca, el qual tanmateix tenia els precedents de la taifa de Mayurqa, i de la unitat fiscal que les Illes Orientals d’Al-Andalus formaven ja probablement des de temps del califat de Còrdova. El nou regne illenc passà, a la mort del Conquistador i per llegat testamentari, a mans del seu fill Jaume, mentre que Aragó, el Principat i València anaren a mans del primogènit Pere. La política expansionista de Jaume I i multitud d’altres aspectes del seu regnat foren recollits a la crònica anomenada Llibre dels feits ( cròniques). Després de la conquista d’Eivissa, Jaume I es va fer amb la jurisdicció de la circumscripció que els andalusins de Yabisa anomenaven Sharq (llevant, sol ixent, posteriorment quartó del Rei o de Santa Eulària) i amb el quartó des Cap de Formentera; totes dues porcions pertocaren en principi a Pere, infant de Portugal, el qual les deixà a qui era nebot segon seu, el rei Jaume I, per via testamentària a la seua mort escaiguda el 1256. El quartó del Rei ja no deixà mai de pertànyer al reialenc, és a dir, a les terres posades sota jurisdicció reial, de manera que el representant de la monarquia a l’illa acabà sent preeminent sobre els altres representants senyorials ( batle, consenyor i governador); el quartó des Cap, de Formentera, però, fou concedit el 1257 per Jaume I a l’orde dels frares agustins, que havia estat creat l’any abans ( Formentera). L’època del rei Conquistador a les Pitiüses, en definitiva, és la d’incorporació a l’òrbita cristiana arran de la conquista, la d’organització i emmotllament de les estructures feudals i de tot tipus (socials, familiars, productives, etc.) dels repobladors catalans a la realitat física, territorial, que trobaren a les illes, una realitat que s’havia construït des del 902 segons els esquemes i les necessitats de la societat andalusina, estatal tributària. Com s’esdevé a Mallorca, aquesta adaptació no fou del grau esperat i la dècada dels seixanta d’aquell segle XIII apareixen a la documentació eivissenca mostres de recessió econòmica (ho ha observat B. Escandell: rebaixa de diferents exaccions, possibilitat de fer subestabliments en emfiteusi , entrada dels eivissencs en els beneficis de la sal), indicis tots que mostren com els consenyors es veren obligats a rebaixar les seues exigències de renda, perquè els repobladors eren incapaços d’obtenir una producció suficient per assegurar-se la subsistència i afrontar el pagament de les exaccions a què estaven compromesos. [AFA]