|
a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir |
|
Jacqmain, André (Brussel·les 1921) ARQUIT Va cursar estudis d’arquitectura a l’Académie Royale des Beaux-Arts de Brussel·les (1944). A Eivissa va projectar la urbanització del caló d’en Real, ubicada al municipi de Sant Josep de sa Talaia entre cala Molí i cala Vedella, on també va construir tot un seguit d’habitatges. En el projecte de la urbanització (1974) destaca el camí romàntic per a vianants que va des del dipòsit d’aigua construït a la zona alta, fins a la zona verda a primera línia de mar. Les edificacions se situen en una segona línia i es caracteritzen per la ruptura dels volums, l’aprofitament dels espais exteriors, inclosa la coberta, i per la recerca i el control de les visuals cap a la mar, tot això jugant amb els colors, les porxades i els pilars des d’on se suporten les veles utilitzades per crear espais d’ombra. Tots aquestos elements donen la imatge representativa de la urbanització en repetir-se en conjunts d’edificacions que formen poblats, com el que va projectar l’any 1975 anomenat Espartar. A Bèlgica ha estat un dels arquitectes representatius de l’arquitectura innovadora de la segona meitat del segle XX per obres com la casa Urvater (1960), la seu de la Societat Glaverbel-Mecaniver, per tot un seguit d’edificis de serveis (1962-72) a les universitats de Lieja i de Lovaina, per al pavelló belga a la Expo’70 a Osaka i, més endavant, per a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les en col·laboració amb altres arquitectes. [CiL] |