a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Jackson, Frank (Oldham, Lancashire 1921 — Eivissa 1991) SOC Naturalista britànic d’ascendència gal·lesa que s’establí a Formentera l’any 1960. El seu servei militar, de sis anys durant la Segona Guerra Mundial, li permeté conèixer diversos països com Síria, Palestina, l’Índia, Grècia, Itàlia i diversos indrets del nord d’Àfrica. Aquesta seducció per la Mediterrània, unida a l’atracció que li provocà la Formentera preturística, coneguda a través d’un compatriota seu que hi tenia una segona residència —el poeta Jack Beeching—, motivà que abandonàs un negoci d’ebenisteria al Regne Unit, deixant enllestit abans un manual d’ebenisteria titulat Woodworking, que fou editat el 1966, i s’instal·là a Formentera. La seua sòlida formació científica i humanística, fruit d’un contacte amb els estudis superiors que no arribà a culminar, li permeté prendre consciència del patrimoni històric i mediambiental de l’illa, fet que el portà a emprendre, per iniciativa pròpia, el primer projecte d’inventari exhaustiu de flora i fauna autòctones, que arribà a incloure 600 espècies, classificades tant segons l’hàbitat com segons l’aprofitament de què eren objecte (conreu, medicinals, etc...) i incloent-hi no solament les endèmiques, sinó també les aclimatades i les extingides. A Jackson es deuen, d’altra banda, les primeres anàlisis de la composició i el pH dels sòls formenterers, arran d’un complet mostrari que ell mateix féu analitzar, al llarg dels anys 60 del segle XX, a la Soil Association, d’Anglaterra. Efectuà, al mateix temps, una sèrie d’exhaustius registres meteorològics —pluviometries, temperatures, intensitat del vent, etc.— al llarg dels seus més de trenta anys de residència a la pitiüsa menor. En el jardí del seu domicili de la zona de sa Mirada, des de 1964, experimentà l’aclimatació a Formentera de centenars de plantes d’arreu del planeta, tasca possible gràcies a l’àmplia xarxa de col·legues d’arreu del món, amb els quals mantenia un constant intercanvi d’experiències i observacions científiques. A partir dels anys setanta del segle XX, recollí informació ornitològica pròpia i, principalment, d’observadors estrangers, sobretot anglesos, que visitaven Formentera. Jackson esdevenia així el nexe entre aquestos ornitòlegs i la incipient tasca d’observació dels ornitòlegs illencs. Aquestes activitats varen tenir també un vessant divulgatiu: els anys 1979 i 1980 començà a publicar, en capítols, una sèrie d’escrits amb el títol genèric de Notes sobre la flora de Formentera, a la revista Poble de Formentera, editada per l’Obra Cultural Balear; el 1987 preparà, amb l’ajut de la seua esposa Mary Bryan, bibliotecària, una exposició composta de més de 500 il·lustracions i fotografies distribuïdes en 60 plafons. Va ser en el seu vessant d’estudiós del món vegetal que la seua activitat adquirí major projecció pública, a través d’iniciatives innovadores com la distribució a l’illa de deu mil plançons (especialment d’acàcies i altres arbres i arbusts de la família de les lleguminoses, considerades per Jackson les més indicades per medrar en el sòl formenterer, altament alcalí) per reforestar àrees mediambientalment degradades, projecte que Jackson sempre presentà com un deure moral: el seu antic ofici de fuster havia contribuït a una desforestació que, com a naturalista, es veia impel·lit a contrarestar. Jackson contemplava el panorama de la flora formenterera en una dimensió diacrònica que el portà a investigar el paper secular dels diferents pobladors, a través de la seua relació amb l’entorn, en l’evolució de les distintes comunitats vegetals. Arran d’aquesta interdisciplinarietat entre història i botànica, i mercès al seu profund coneixement del medi físic, participà en qualitat de guia en algunes de les excavacions arqueològiques realitzades a Formentera durant el darrer terç del segle XX, així com també en la localització i descripció de jaciments: a principi de la dècada dels seixanta, Jackson elaborà els primers informes arqueològics del dipòsit de la cova des Fum, on obtengué, a més, documentació fotogràfica dels enterraments que s’hi trobaven. En la mateixa època participà, juntament amb l’historiador José Luis Gordillo Courcieres , en la descripció del castellum tardoromà de can Blai, as Caló. La dècada següent, la dels setanta, Jackson realitzà les primeres descripcions de la cinta de murada megalítica de sa Cala, la Mola. Del seu interès per la història en sortí una obreta, inèdita, titulada Breu història de Formentera. Al llarg dels anys vuitanta del segle XX, col·laborà amb el catedràtic de didàctica de l’expressió musical Pius Tur Mayans en l’organització anual de les Setmanes Universitàries, en les quals presentà una ponència el 1987 sobre la flora de Formentera. Quatre catedràtics universitaris participants en aquestes Setmanes —els alemanys Steger i Gögler, i Aubenque i Nicolétis, de la Sorbona— arribaren a proposar un doctorat honoris causa per al naturalista formenterer. Frank Jackson —altrament en Xiquet des Molí, com ell mateix en ocasions s’autoanomenava— féu de l’estudi i la divulgació de l’entorn natural i humà el seu principal canal d’integració en una Formentera encara aïllada en alguns aspectes a final del segle XX. Aproximà la investigació i el coneixement científic a algunes generacions d’habitants de Formentera i, alhora, situà l’illa en l’òrbita d’investigació d’especialistes estrangers en diferents disciplines. [VFM]