a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

isòpters m pl ENTOM Ordre d’insectes menjadors de fusta (xilòfags). Formen el grup dels tèrmits; són insectes molt semblants a les formigues, però evolutivament provenen de les paneres. La seua organització social està molt desenvolupada i construeixen nius o colònies molt nombroses, de fins a un milió d’individus, dirigides per dos individus reproductors, un mascle i una femella. La casta denominada obrera és en realitat un estadi larvari que no arriba a madurar, si no és necessari. A més d’aquesta classe d’individus, també hi ha les nimfes o tèrmits joves i els soldats defensors de la colònia, que poden ser de dos tipus diferents: un amb mandíbules grans i potents i un altre amb mandíbules petites i cap acabat en punta. L’única femella fèrtil es troba tancada a la cambra reial, amb el mascle també fèrtil. La femella desenvolupa un enorme abdomen ple d’ous que va ponent contínuament. Els tèrmits es nodreixen de cel·lulosa vegetal contenguda a la fusta que digereixen gràcies a uns protozous que viuen al seu intestí. Els individus fèrtils alats surten del niu en certes ocasions i formen parelles per establir noves colònies. Després de l’aparellament, les ales es desprenen. El desenvolupament dels tèrmits té una metamorfosi especial: la femella fèrtil o reina pon ous que originen nimfes, que poden desenvolupar individus sexuats, obreres o soldats. A Europa només es coneixen dues espècies de tèrmits, una de les quals es pot trobar a les illes: Relicutermes lucifugus, de la família dels rinotermítids, i que es coneix com a formiga blanca o corc de llenya. A principi de la primavera sorgeixen els primers individus alats que formen colònies dins fusta vella o podrida, però també poden arribar a atacar la fusta de la construcció. [PAS]