a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

isòpodes m pl ZOOL Ordre de crustacis malacostracis, inclòs en el superordre dels peracàrides, que agrupa més de 5.000 espècies, de les quals la majoria són marines, però també n’hi ha d’aigua dolça i de terrestres. Aquestes últimes han aconseguit independitzar-se del medi aquàtic de manera pràcticament completa, ja que només necessiten llocs humits (coves, pedres…) com a hàbitats; es tracta dels únics crustacis que ho han aconseguit (oniscideids o cucs de Sant Antoni ). Morfològicament, els isòpodes presenten el cos deprimit, dividit en quatre regions (cèfalon, perèon, plèon, i tèlson), ulls sèssils i absència de closca. El cèfalon és petit, està fusionat amb un o dos segments del perèon i presenta els següents apèndixs cefàlics: un parell d’antènules, un parell d’antenes, un parell de mandíbules, un parell de maxíl·lules, un parell de maxil·les i un parell de maxil·lípedes. El perèon està format per vuit segments, el primer dels quals està soldat al cèfalon (en els gnatideids, també el segon), i porta set parells de pereopodis ambulatoris d’aspecte generalment semblant (d’aquí el nom d’isòpodes), encara que de vegades el primer o primers parells són de grandària superior i acaben en pinça. Les femelles desenvolupen unes làmines (oostegits) a partir de les coxes dels periopodis 1 al 5, les quals formen un marsupi on s’incuben els ous. El plèon està format per sis segments, l’últim dels quals està soldat al tèlson; els cinc restants poden estar soldats entre si de diverses formes, o bé estar també units al tèlson i formar el pleotèlson. Els pleopodis són plans, birramis i amb funció respiratòria; el segon parell dels mascles presenta els òrgans copuladors. L’últim parell són els uropodis, que poden presentar dos tipus morfològics: filiformes o laminars; fins i tot poden estar modificats en forma de valva protectora de la resta de pleopodis. Els individus són unisexuats, amb dimorfisme sexual inexistent en determinades espècies i molt acusat en unes altres. Quant a la biologia, un grup tan diversificat com el dels isòpodes presenta molts tipus d’adaptacions alimentàries; des d’espècies de vida lliure i règim carnívor o herbívor fins a altres espècies paràsites estrictes d’altres crustacis, especialment decàpodes, passant per unes altres espècies consumidores de matèria orgànica morta, les quals juguen un paper importantíssim en el reciclatge de la matèria acumulada als fons marins i al sòl. Pel que fa a la reproducció, els isòpodes porten a terme la fecundació dels ous a través de la còpula, amb la transferència de l’esperma als oviductes de la femella, situats al cinquè segment del perèon. Els ous es dipositen a l’interior del marsupi, on es desenvolupen fins arribar a l’aspecte adult; no obstant això, és freqüent que els juvenils passin per un estadi manca intramarsupial, amb només sis parells de periopodis, estat que pot persistir en la primera fase de vida lliure (estadi postmanca). La classificació actual de l’ordre dels isòpodes distingeix vuit subordres. Els anturideids presenten forma molt allargada i prima, són generalment marins i alguns són carnívors molt actius; al litoral pitiús són freqüents Cyathura carinata i Paranthura costana. Els asel·lotes són un grup molt nombrós quant a espècies i poden ser marins o d’aigua dolça; són de grandària molt petita, d’uns quants mm de longitud; algunes espècies han estat descrites de les aigües dolces de Mallorca (Trogloianiropsis lloberai), de la mateixa manera que algunes subespècies han estat localitzades a tot l’arxipèlag Balear (Proasellus coxalis gabriellae); al litoral pitiús són comunes Janira maculosa i Joeropsis brevicornis. Els calabozoïdeus inclouen únicament una espècie de la fauna de Veneçuela. Els cimotoïdeus agrupen part dels antics flabel·lífers (cirolànids, cimotoids, i ègids), els epicarideids i els gnatideids , és a dir, totes les espècies paràsites; els cimotoids i ègids inclouen les espècies ectoparàsites de peixos; els cirolànids agrupen les úniques espècies de vida lliure del grup; els ganatideids constitueixen una família formada per espècies paràsites de peixos en fase larvària, i els epicarideids són els paràsits estrictes, amb les femelles deformades com a conseqüència de l’adaptació parasitària. Els oniscideids constitueixen l’únic grup de crustacis capaç de viure en ambients terrestres; vulgarment són coneguts com a cucs de Sant Antoni ; a Mallorca es troben les espècies endèmiques Balearonethes sesrodesanus, Haplophthalmus chisterai i Trichoniscus dragani. Els freatoicideids agrupen espècies d’aigua dolça d’Àfrica del Sur, l’Índia, Austràlia i Nova Zelanda. Els esferomatideids agrupen part dels antics flabel·lífers (esferomàtids , i limnòrids ) i constitueixen un grup d’espècies de vida lliure, algunes de les quals (Limnoria lignorum) estan especialitzades a alimentar-se de fusta, causant danys a les estructures submergides. Els valvífers es caracteritzen per presentar els uropodis formant una cambra branquial sobre la resta de pleopodis; es tracta d’espècies alguícoles generalment marines, una de les quals, Cleantis prismatica, és tubícola; al litoral pitiús són freqüents diverses espècies dels gèneres Idotea i Synisoma, inclosos en la família dels idoteids ; entre els arctúrids destaca Astacilla axeli, descrita a partir d’una mostra del litoral menorquí. [JCE]