a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

interposició lingüística LING Fenomen sociolingüístic, generalitzat en el context de les llengües minoritzades, que consisteix a rebre tota la terminologia nova, en relació a descobriments científics, avanços tecnològics, introducció de nous productes, etc., a través de la llengua dominant. Aquest fenomen només es pot donar quan existeix la minorització lingüística, és a dir, quan una llengua ha perdut, dins el seu propi territori lingüístic, una part dels usos i funcions habituals en les llengües plenament normalitzades. En aquestos casos, la llengua esdevé una mena de satèl·lit de la llengua dominant, a través de la qual li arriba tot el gruix de terminologia a què s’ha fet referència. A Eivissa i Formentera, la interposició lingüística s’ha anat produint en fases diverses a través de la història. Així, es pot parlar d’interposició a partir del segle XVII, quan la petita noblesa de Dalt Vila —els mossons— començaren a portar els fills a l’escola fundada pels dominics, que funcionava en llengua castellana, amb la finalitat d’adaptar-los a les necessitats sociolingüístiques de les classes altes dominants a l’Estat espanyol. A principi del segle XX, i d’acord amb la comunicació que Vicent Serra i Orvay presentà al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), ja existia una clara interposició lingüística amb un valor bàsicament simbòlic: esmenta Serra i Orvay que, a la ciutat d’Eivissa, ja hi havia molta gent que deia als fills el nom en castellà, encara que aquestes persones tenien un domini molt escàs de la llengua castellana. El fet d’anomenar, simbòlicament, els fills en castellà constitueix un símptoma que ja existeix una cosmologia lingüística profundament diglòssica, abans que la majoria de la població eivissenca s’hagués bilingüitzat. Al llarg del segle XX, i en relació a la imposició sistemàtica del castellà, especialment durant la dictadura franquista, alhora que es generalitzava l’escolarització dels infants i que començaven a introduir-se nous mitjans de comunicació de masses (molt especialment, la televisió, que introduïa un forà a cada llar pitiüsa), la interposició lingüística s’anà generalitzant. Els primers anys del segle XXI abasta diversos nivells dins l’estructura de la llengua. Hi ha un primer nivell d’interposició, molt visible, però potser més superficial que la resta, pel que fa al lèxic. Nombrosos xenismes de procedència castellana redueixen el grau de genuïnitat lingüística de la parla eivissenca i es poden analitzar, així mateix, a diversos nivells. En un primer nivell, es troba el fet de dir una paraula castellana (sovent catalanitzada fonèticament) en comptes d’un mot genuïnament eivissenc (hasta en comptes de fins, basura en comptes de fems, etc.). En un segon nivell, es troba interposició a nivell d’expressions, frases fetes, locucions, salutacions, etc. En català genuí, el tractament de vostè, vós i tu no es correspon al que resulta correcte en castellà. De la mateixa manera que les salutacions bon dia, bona tarda, bon vespre o bona nit tampoc no es corresponen en els espais de temps a què s’ajusten en la llengua dominant. En un segon nivell, existeix la interposició fonètica, que fa que cada vegada més hi hagi persones, especialment entre les generacions més joves, que confonen la o oberta amb la o tancada, o la e oberta amb la e tancada. Es pot esmentar, juntament amb aquestos dos tipus d’interposició, la interposició morfològica (amb derivació i composició de mots fets moltes vegades a la castellana) i, encara, en un nivell més profund, la interposició sintàctica, que altera l’ordre genuí del discurs. [BJM]