|
a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir |
|
insaculació f HIST Procediment que forma part del sistema de regiment emprat per la Universitat d’Eivissa i Formentera des de 1454 fins a la promulgació pel rei Felip V del Decret de Nova Planta l’any 1715, que suposà la fi d’aquesta institució. El règim està basat en una sentència promulgada per Alfons IV el Magnànim. Fou atorgat a la Universitat d’Eivissa el dia 11 de novembre de 1454 pel rei Joan II, amb el nom de regiment de sac (dit també règim de sac i sort), s’anà modificant contínuament a través de reials provisions i ordinacions. Amb la creació de la Universitat l’any 1299, els jurats (que després feien l’elecció dels deu consellers), eren elegits en un primer moment pels tres representants dels consenyors i llavors per un Consell General constituït per 250 persones i dividit en cinc cinquantenes. A causa de les discòrdies i discrepàncies que s’ocasionaven amb aquesta forma d’elecció de jurats i oficials, es va fer necessari arribar a un altre consens. Consistia a insacular o posar dins els sacs corresponents, els noms de les persones aptes per ocupar els diferents càrrecs, que anaven dins boles de cera d’igual grandària i pes, i un infant de menys de set anys era el que treia de cada sac els noms dels elegits. L’elecció, d’entre els membres de les cinquantenes, d’aquells que podien optar a un càrrec i la seua insaculació, correspongué inicialment als habilitadors que havien estat prèviament escollits per les mateixes cinquantenes. Però la presència del poder reial cada dia més patent en el funcionament de la Universitat i per tant, en el sistema insaculador, portà a la desaparició de l’habilitador, reemplaçat pel governador. Segons la primera provisió reial de 1454, hi havia quatre sacs insaculats d’on sortien els jurats i els oficials: sac de mà major, sac de mà mitjana, sac de mà de fora, logador (que desaparegué amb els canvis de 1461) i quatre més titulats de la mateixa manera, però inicialment buits, on s’anaven ficant les boles una vegada extretes. L’1 d’abril es realitzava l’extracció davant el Consell General i el Consell Especial, i després els vuit sacs, tancats i segellats, juntament amb el motlle per fer els rodolins o boles, quedaven dipositats a la caixa del regiment. Cada jurat quedava en possessió d’una de les tres claus i feia el jurament de no obrir-la fins passat un any per tal de realitzar les insaculacions que calguessin i fer l’extracció. Arran de modificacions posteriors, la manera d’habilitar els sacs per estaments, es reemplaçà per l’habilitació d’un sac per a cada càrrec. A les ordinacions de 1663, les claus de la caixa eren quatre i corresponien al governador, a l’ardiaca de Sant Fructuós, al vicari general i al jurat en cap. L’extracció, que tan sols es podia fer a la casa de la Universitat i a porta tancada, passà a realitzar-se el primer de juny. [ACM] |