a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

industrialització f ECON Procés històric vinculat a la substitució de fonts d’energia i materials de base orgànica, com ara la força dels animals domèstics i la fusta, per altres de base inorgànica com el carbó, el petroli i el ferro. Aquest canvi permeté un extraordinari increment de la producció a totes les branques de l’activitat econòmica i el domini del mercat com a element central en la determinació de quins havien de ser els béns i els serveis produïts. Aquest fenomen és conegut com revolució industrial i consistí, sobretot, en la incorporació a gran escala de les màquines a la producció de tot tipus de béns. El seu element emblemàtic fou la fàbrica, entitat dedicada a la producció massiva de béns estandarditzats utilitzant maquinària moguda primer per vapor i després per electricitat. El procés d’industrialització s’inicià a Anglaterra d’on aviat passà al continent europeu. A l’Estat espanyol arrelà en primer lloc a Catalunya i durant la segona meitat del segle XIX anà estenent els seus efectes, sempre de manera moderada, sobre les illes de Mallorca i Menorca. A Eivissa i Formentera la industrialització no arribà a arrelar mai. Pràcticament totes les indústries que existien a final del segle XIX i durant els primers anys del segle XX eren transformadores de productes agraris d’exportació: serradores de fusta i trituradores de carrasca de pi de dimensions força reduïdes. Així i tot l’ús de l’energia elèctrica aparegué justament per causa de les necessitats d’aquestes indústries. Aquesta manca de veritables empreses industrials no ha de fer pensar que la revolució industrial no afectàs Eivissa i Formentera, ben al contrari, l’agricultura eivissenca s’inserí en els mercats internacionals i l’extracció salinera utilitzà ben aviat màquines de vapor. L’any 1925 obrí la primera fàbrica eivissenca, Can Ventosa dedicada a la producció tèxtil; la seua trajectòria econòmica mai no fou còmoda i finalment tancà els anys cinquanta. Un procés molt semblant seguí la segona fàbrica existent a Eivissa, Indústries Agrícoles de Mallorca , popularment coneguda com la fàbrica de s’alcohol i inaugurada l’any 1933; es dedicava a l’obtenció de productes derivats de la garrova i tengué una evolució encara més difícil que l’anterior empresa. Es pot dir, per tant, que Eivissa mai no s’industrialitzà i passà d’una total dependència del sector primari, agricultura i pesca, al monocultiu terciari del turisme sense passar pel sector secundari, la indústria (Eivissa. Història econòmica ). [JcCC]