|
impremta f INDÚST
1 Obrador on s’imprimeixen llibres, diaris, etc.
2 Art de reproduir sobre un suport, generalment paper,
la marca en tinta d’un nombre indeterminat de còpies d’un
escrit, dibuix, etc. Pels voltants de 1450 Gutemberg introduí els
caràcters mòbils metàl·lics que establiren
les bases d’una tipografia perfecta, primer a Estrasburg i després
a Magúncia. Cap al 1475 s’imprimiren a València i
Barcelona els primers llibres a terres de parla catalana. A Mallorca,
el 1540 es té coneixement de l’existència de la impremta
de Ferran de Cansoles. A Eivissa la primera impremta que existí
fou la creada per Antoni Manuel Garcia el 1846. Tenia
l’obrador al carrer Major 8, de Dalt Vila; entre el 1846 i 1848
edità el setmanari El Ebusitano , del qual no s’ha
conservat cap exemplar. Aquest establiment tipogràfic va editar
també algun fullet. El 1848 fou traspassada a Joaquim Cirer i Miramon,
que traslladà l’obrador a sa Carrossa i després a
dos locals més a Dalt Vila, on edità diversos llibres de
caire religiós i la primera història impresa a Eivissa,
obra del belga Claessens de Longte , Dos hojas de Historia
o sean rasgos de la conquista última de Ibiza (1858). El capital
sembla que era de Josep Maria Balansat. A la mort de Cirer Miramon, 1862,
la impremta va passar a Hilari Cirer i Vela que la traslladà al
carrer de Sant Telm i en posà al front Vicent Jordan i Mira. El
1871 fou venuda a Josep Verdera Ramon. D’entre les obres que va
publicar cal apuntar Breve reseña geográfica e historia
de la Isla de Ibiza para uso de los niños (1874) del mestre
Pere Escanellas Sunyer . El mestre Tomàs Aranaz
i Barrera va fundar a final dels anys cinquanta del segle
XIX la Impremta Científica y Religiosa de la Juventud,
al front de la qual es trobava el seu germà Faustino; tenia l’obrador
al carrer de Sant Lluís 1. Aquesta impremta va editar el setmanari
La Caridad (1859), que al cap de poc temps fou substituït
per un altre amb el títol d’El Tiempo, també
de curta durada. El 1860 fou traspassada al mestre d’instrucció
primària Joan Company Gornés i edità diversos materials
escolars. Sembla que aquesta impremta passà a mans de Josep Verdera
Ramon. A la impremta de Verdera s’imprimiren diverses publicacions
periòdiques com La Peladilla i El Ibicenco i
alguns llibres escolars. El 1895 fou comprada per Francesc Escanellas
Sunyer que ja disposava, des de 1883, d’una impremta adquirida a
Barcelona. Entre 1883 i 1885 edità el setmanari La Isla,
el 1885 la Revista Mercantil, entre 1885 i 1886 El Ebusitano,
entre 1890 i 1893 Ibiza i, de 1893 a 1899, la primera època
de Diario de Ibiza. El 1899 va vendre la seua impremta a Josep
Tur Ros que la regentà fins al 1908; durant aquest període
va publicar El Correo de Ibiza (1899-1903). A la seua mort, els
seus hereus traspassaren la impremta a Roselló i Companyia, que
traslladaren els tallers al carrer Amadeu i editaren de 1908 a 1911 El
Resumen. El 1911 traspassaren la impremta a Marià Tur Tur
“Garrapinya”, que la instal·là al carrer de
la Creu, on edità el diari El Resumen, a més de moltes altres
publicacions. El 1922 la va vendre a l’empresari Abel Matutes Torres,
que la traslladà al passeig de Vara de Rey i edità el diari
La Voz de Ibiza (1922-36). Marià Tur obrí una nova
impremta el 1923 al local que havia ocupat l’anterior, carrer de
la Creu 26, que funcionà fins a l’any 1940, quan els seus
hereus la vengueren a la família de la llibreria Verdera. Francesc
Escanellas va comprar el 1900 a Mallorca una nova impremta que instal·là
primer a la plaça de Sant Telm i després va passar al carrer
d’Anníbal; li donà el nom d’Impremta
nova i hi editaren la segona i tercera època del Diario
de Ibiza (1900-1914). Després se’n féu càrrec
Joan Escanellas Viñas, que la va vendre a Enric A. Fajarnés
Ramon; aquest al seu cunyat Miquel Villalonga Melià, qui la traspassà
a Manuel Pineda Puget, fins que el 1924 fou adquirida per Joan Verdera
Mayans, que la instal·là al carrer d’Azara. Allí
edità el Diario de Ibiza, fins a l’any 1975, quan
traslladaren els tallers al poble de Sant Jordi de ses Salines. Impremta
del Diario de Ibiza. Després de la postguerra el Diario
de Ibiza va muntar també una impremta per a feines externes,
dirigida per Llum Ribas. Amb una màquina Boston feien els encàrrecs,
totalment separats de les tasques de composició del diari. Els
impressors eren Joan Salvador “Flores” i Joan Riera Roig “Palau”.
Impremta Verdera. Amb seu al carrer de Montgrí
7, era regentada pels germans Manuel, Julià, Josep i Vicent Verdera
Serra. Part de la seua maquinària procedia de la impremta d’Abel
Matutes, i una altra, de la família Fajarnés. Durant molt
de temps funcionà amb una impressora Boston. En aquesta impremta
s’han format molts dels impressors eivissencs, com Joan Suñer
“Parra”, Albert Torres “Misses”, Miquel Roig,
Joan Costa i Bartomeu Torres “Tixedor”, entre molts d’altres.
Ha funcionat fins a començament del segle XXI, adjunta a la llibreria
i papereria del mateix nom. Impremta Manonelles. Fundada
pel català Joan Manonelles Grau el 1945, tenia com a principal
equipament una màquina tipogràfica del model Minerva. El
primer local el tengué a la zona de sa Capelleta i més endavant
es traslladà vora l’edifici de can Bellet. L’any 1977
fou traspassada a Josep Marí Cardona que la traslladà a
un nou local, també del carrer Madrid, de la ciutat d’Eivissa.
Impremta Isla. Fundada el 1962 per Joan Suñer
Tur “Parra”, que havia après l’ofici a la impremta
Verdera amb local al carrer Bartomeu Vicent Ramon 24, encara que tres
anys després es traslladà a la via Púnica 8, també
de la ciutat d’Eivissa i, posteriorment, passà al carrer
Bisbe Huix 9. El 1979 va passar al seu fill Antoni Suñer Torres.
Tancà a començament dels anys noranta del segle XX. Impremta
Ibosim. Creada l’any 1964 per Joan Riera “Palau”,
Joan Salvador “Flores”, Joan Serra i Vicent Mayans; tots ells
havien après l’ofici a la impremta del Diario de Ibiza
i Salvador el perfeccionà a Mallorca. La primera seu fou al carrer
Felip II, a l’antic edifici Ibosim. Començà amb dues
Minerves i més endavant va passar a treballar també amb
tècniques òfset i de fotocomposició. A mitjan anys
vuitanta traslladà els tallers al carrer de Pere Francès
20-22. A més de les feines generals d’impremta, s’ha
especialitzat en la realització de llibres i revistes. És
l’última impremta que fa treballs de caixa de la mà
de Bartomeu Torres “Tixedor”. Impremta Insular.
Fundada pel mallorquí Antoni Mir Tortella en el carrer de Vara
de Rey 25, de Sant Antoni de Portmany, que el 1981 la traspassà.
Gráficas Pitiusas. També en un començament
va dur el nom d’Impresiones Pitiusas. Fundada l’any 1977 per
Josep Guasch i Joan Bonet. El taller estava inicialment al carrer de Menorca
7, i el 1982 va passar al quilòmetre 2 de la carretera de Sant
Antoni. Gráficas Guasch. Fundada el 1978 per Ramon
Guasch, al carrer de Sant Vicent 9, de Santa Eulària des Riu. Imprimeix
material divers, entre el qual hi ha imprès diversos llibres de
Michel Ferrer Clapés. L’any 2003 treballa conjuntament amb
Gráficas Pitiusas i ha implantat la impressió digital. Margen
Arts Gràfiques. Creada el 1974 per Álvaro i Esteban
Jiménez Oller, que estudiaren disseny gràfic, primer a l’Escola
d’Arts i Oficis d’Eivissa, i després es traslladaren,
el primer a Madrid i el segon a l’escola de la Llotja de Barcelona.
Al principi treballaren com a estudi de disseny gràfic. El 1978
l’ampliaren amb un taller de serigrafia, i el 1980 ja també
com a obrador d’impremta. El primer local el tengueren a les galeries
del cine Cartago, a la via Púnica; el 1999 es traslladà
al Raspallar, vora sa Blanca Dona. A la mort d’Esteban (1996), Álvaro
ha dirigit en solitari l’empresa. La impressió en òfset
i el disseny gràfic són la seua principal característica.
Can Imprès impremta. Fundada l’any 1990
per Joan Bonet Roig, que havia començat en aquest ofici a la impremta
de can Verdera i després a la impremta Isla. Juntament amb Josep
Guasch havia creat Gráficas Pitiusas, de la qual se separà
en el moment de crear la seua pròpia empresa. [FCC]
|