|
a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z imprimir |
|
Isla, La SOC Setmanari que amb el subtítol de periòdic setmanal d’Eivissa es publicà a Eivissa des del 9 de novembre de 1883 fins al 30 de juny de 1885, amb un total de 80 números. Fou fundat per Francesc Escanellas Suñer, que en fou propietari i, a més, director dels primers 39 números. S’editava a la seua impremta i l’administració i redacció era a la plaça de Sant Elm núm. 8. En el primer número es presentà com un periòdic per a tots els eivissencs sense distinció ni classe política, encara que el seu perfil era més aviat conservador. N’eren redactors Joan Mayans Marí, Enric Curtoys Valls i Enric Fajarnés Tur. A partir del número 40, la propietat i direcció passà a Marià Palerm que el convertí en l’òrgan del partit conservador liderat per Josep Riquer Llobet, i, com a tal, polemitzà amb El Ibicenco. El seu preu era de 70 cèntims al mes amb un format de quatre pàgines de 42 x 30 cm a tres columnes. El contingut era format per seccions com “Sección local”, “Variedades”, “Sección religiosa”, “Correo del miércoles”, “Correo del domingo”, “Noticias nacionales”, “Anuncios”, “Santoral de la semana” i “Sección de noticias”. Comptà amb diversos col·laboradors entre els quals els més freqüents eren Ignasi Llobet Tur, Lluís de Raffo, Josep Costa Pujol, Joan Arabí Respeto, Zoil Bonet, Marià Ferrer Rigo, Josep Fernández Nieto, Marià Noguera i Guillem Ramon, a més dels pseudònims de Un obrero, P. Franco, S. Bemol, Offar, Simplicio i El bachiller Carrasco, entre altres. Diverses poesies religioses amb motiu de la Setmana Santa de 1884 i el discurs de Menéndez Pelayo als diputats el mes de març de 1885 ompliren algunes de les portades. Edità en forma de fullet enquadernable les obres Resumpta histórica de las islas de Ibiza y Formentera del pare Gaietà de Mallorca i el Plan de agricultura, industria y comercio de las islas de Ibiza y Formentera de Gaietà Soler. La segona època de La Isla, amb el subtítol de full setmanal d’informació, s’edità des del 23 d’abril de 1901 fins a l’1 de febrer de 1902 a la impremta de Francesc Escanellas Suñer, fundador, propietari i director. En el primer número explicava el seu propòsit: informar sobre els successos polítics de Madrid relacionats amb la dissolució de les Corts i els decrets d’eleccions i, al mateix temps, donar compte dels assumptes locals, a través d’un full setmanal i, quan la importància de les notícies ho requerís, a través dels suplements. Tot i que féu referència a la seua imparcialitat, es convertí en l’òrgan del partit liberal i recolzà la candidatura de Joan Roman Calvet contra la del conservador Pere Tur Palau, contendent amb El Correo de Ibiza. El seu format era d’un full, imprès només per una pàgina, de 39 x 26 cm a dues columnes i, a partir del suplement de 28 d’octubre de 1901, el full passà a ser de 42 x 30 cm. El preu era de cinc cèntims. Amb un total de 118 números, després de publicar set fulls setmanals i els suplements, passà només a editar els suplements amb una periodicitat gairebé diària. El contingut era format bàsicament per les seccions “Telegramas” (que eren enviats pel corresponsal Antoni Pujol), “De aquí” (on es tractaven els assumptes locals), a més de “Varias noticias”, poemes i anuncis. La reproducció d’un article que sortí a la publicació de Madrid El nuevo siglo sobre Joan Roman Calvet per donar a conèixer els diputats a Corts, l’exposició que va fer el Sr. Roman a Madrid el 30 de juny de 1901 sobre la legalitat de les tres últimes eleccions celebrades a Eivissa davant la petició del Sr. Tur Palau de declarar la nul·litat d’alguns vots a causa de suposades trampes electorals i el “Dictamen de la Comisión de actas sobre la del distrito de Ibiza (Baleares), declarada de tercera classe, y capacidad legal del Sr. D. Juan Roman Calvet”, que ratificà la proclamació del Sr. Roman com a diputat, marquen la línia general d’aquesta publicació. En el darrer número explicà la seua desaparició a causa de la imminent publicació d’un altre periòdic, El Porvenir, de millor qualitat i de la mateixa tendència. [ACM] |