a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Irving, Clifford (Nova York 1930) LIT Novel·lista. Autor d’onze novel·les de suspens i set obres més, és tal vegada, un dels més consumats falsificadors literaris de la segona meitat del s XX. El seu pare era l’il·lustrador Jay Irving, que publicava una tira diària sobre un policia de Nova York anomenat Pottsy; l’avi d’Irving era policia de Manhattan i l’apartament familiar de West Side era ple d’objectes policíacs i retalls sobre crims cèlebres. Estudià a la Universitat de Cornell, en la qual alternà els seus interessos literaris amb una vida social molt activa. Era un gran admirador de l’obra d’Ernest Hemingway. Una vegada llicenciat en literatura anglesa, dedicà bona part de la dècada dels cinquanta a viatjar i a conèixer diferents estils de vida. Les seues primeres novel·les, On a Darkling Plain (En una planície de tenebres, 1956) i The Losers (Els desgraciats, 1957) foren escrites en part a Eivissa, illa que visità diverses vegades entre 1953 i 1958 i on va conèixer i es va casar amb l’anglesa Claire Lydon (1958). La parella es traslladà a Califòrnia i, després de la mort de Lydon en un accident de trànsit, Irving tornà a viatjar pels EUA i Mèxic; treballà en diverses ocupacions i va conèixer a Califòrnia el moviment beatnik. El 1961 començà la seua relació amb la gran editorial de Nova York McGraw-Hill amb la publicació de la tercera novel·la, The Valley; sembla que els protagonistes d’aquella història, un magnat de New Mexico i el seu fill, anticipen la història del bilionari texà Howard Hughes, de la seua posterior biografia apòcrifa; amb aquesta autobiografia Irving va finalitzar el seu contracte amb McGraw-Hill d’una manera dramàtica. L’any 1962 va tornar a Eivissa, on va romandre fins a 1971, amb la seua tercera esposa, la model londinenca Fay Brooke; es relacionà amb els cercles artístics i socials dels residents, entre els quals hi havia la cantant danesa Nina van Pallandt o la pintora abstracta alemanya Edith Sommer . Irving es divorcià de la seua tercera esposa el 1965 i es casà amb Edith Sommer dos anys més tard. Fou durant la seua estada a la casa pagesa de Sommer, a la carretera de Sant Josep, entre 1967 i 1971, quan Irving va escriure els seus dos llibres més famosos. La primavera de 1967, després d’escoltar una sorprenent confessió d’Elmyr de Hory, Irving va començar a escriure la seua primera obra de no ficció, la biografia del falsificador hongarès, Fake! (1969, edició en castellà de 1975 amb el títol de ¡Fraude!). L’adaptació cinematogràfica de l’obra, coincidí amb el descobriment de la trampa literària d’Irving, l’autobiografia de Hughes havia estat escrita per un negre, l’escriptor de Nova York Richard Suskind, aleshores resident a Mallorca. A causa de les múltiples dificultats legals, l’obra fou publicada primer en castellà amb el títol de La autobiografía de Howard Hughes (1975) i va trigar vint-i-set anys a publicar-se en la seua llengua original: The Autobiography of Howard Hughes (1999). Aquest audaç projecte, portat a terme amb singular minuciositat, aconseguí per als seus autors una bestreta rècord de 750.000 dolars i va enganyar dos equips experts en escriptura, i també redactors i investigadors de l’editorial Time-Life, que havia comprat els drets de publicació en serials. Originàriament fou concebuda com una “biografia autoritzada”; Irving va convertir el projecte en una “autobiografia” després de fotocopiar d’amagat el manuscrit inèdit de l’exgerent i portaveu lleial de Hughes, Noah Dietrich. Aquest material fou parafrasejat com a diàleg amb l’ajuda de Suskind a l’estudi d’Irving al puig des Molins. Com que el valor d’una autobiografia d’un reclús tan famós valia més que una biografia, Irving va pujar el preu del fals manuscrit i l’editorial l’acceptà. El gener de 1972 Hughes va sortir breument de l’obscuritat en una entrevista telefònica que sortí en televisió, on negava tota relació amb el manuscrit. La pista dels xecs de MacGraw-Hill fou rastrejada fins a Zuric i Irving fou condemnat a 30 mesos de presó als EUA —únicament en complí 17 i fou excarcerat el febrer de 1974. Sommer va complir dos mesos de presó als EUA i 14 a Suïssa —entre març de 1973 i maig de 1974. Amb Richard Suskind, Irving va escriure un minuciós relat sobre la biografia apòcrifa sota tres títols distints: Clifford Irving: What Really Happened: His Untold Story of the Hughes Affair (1972); Project Octavio (1977) i The Hoax (1981). Des de 1978 ha viscut a diferents parts de Mèxic i dels EUA i ha escrit set novel·les més i una obra de no ficció. Molts dels seus llibres han estat traduïts al castellà, al francès i a l’alemany. [MPD]