a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Inquisició, Sant Ofici de la HIST Tribunal destinat a la defensa de la fe catòlica, nascut per combatre les heretgies que s’estengueren per Europa Occidental a partir de la meitat del segle XII. Fou el papa Innocenci III (1209-1229) qui perfeccionà el seu funcionament introduint el procés inquisitorial. En un principi s’encomanà als tribunals ordinaris, però l’any 1231 el papa Gregori IX instituí la figura dels inquisidors permanents encarregats de territoris delimitats. Fou llavors quan, en general, passà de mans dels bisbes a mans dels religiosos dominicans, els quals aconseguiren major independència en la seua gestió el 1260. A l’àmbit català s’establiren els tribunals durant el regnat d’Alfons I (1154-1196) per combatre els valdesos. Jaume I (1213-1276) els reactivà a instàncies del dominicà sant Ramon de Penyafort. Esment especial mereixen les disposicions emanades del concili provincial de Tarragona de 1242, les quals formen un autèntic compendi per a l’inquisidor. Aleshores les illes d’Eivissa i Formentera ja pertanyien a aquella arxidiòcesi. Sembla que precisament per això no entraren de fet en el districte inquisitorial format per bona part del regne de Mallorca, creat per Climent V el 1313 i posat en mans dels dominics. Així, a les actes de visita eclesiàstica conservades a l’Arxiu Històric de la Pabordia, les de Joan de la Mata en 1393 i de Joan de Cescastells de 1410, es veu el procés inquisitorial gestionat pels visitadors seculars tramesos per l’arquebisbe. En actes posteriors no es menciona cap procés, per la qual cosa és possible que les Pitiüses entrassin en el districte creat només per a les illes per Benet XIII en 1413. Un inquisidor destacat d’aquesta demarcació fou l’il·lustre dominic eivissenc Pere Tur (Eivissa s XIV-Palma 1428), mestre en Sagrada Teologia i prior dues vegades del convent de Sant Domingo de Palma. La inquisició medieval donà pas a la península Ibèrica a la inquisició espanyola, creada pels Reis Catòlics: un tribunal eclesiàstic i civil especialment enfocat contra els falsos conversos del judaisme. Els monarques, en el seu afany d’unificació, la imposaren a la força als territoris de la Corona d’Aragó, malgrat les protestes dels bisbes i autoritats civils. A Mallorca, Menorca i Eivissa s’hi establí el 1488, dependent del Consell de la Suprema i General Inquisició, presidit per l’Inquisidor General, directament relacionat amb la Corona. El tribunal únic de Palma estigué gairebé sempre presidit per preveres seculars provinents de la baixa noblesa, molt sovent forasters. Centrà en primer terme la seua activitat en la persecució dels judaïtzants. A mesura que aquestos casos disminuïren augmentaren els processos contra els falsos conversos de l’islam, els renegats cristians, els protestants (generalment forasters o estrangers), les flastomies, les supersticions o bruixeries, les bigàmies, els delictes sexuals, les publicacions prohibides, etc. Entre 1679 i 1720 es destacà a Mallorca per una ferotge campanya contra els anomenats xuetes, membres d’algunes famílies de descendents de jueus conversos. En aquesta segona etapa d’Inquisició, la màxima autoritat del tribunal a Eivissa fou el Comissari del Sant Ofici, normalment un clergue beneficiat de la parroquial de Santa Maria, tot i que també algun religiós dominic exercí el càrrec de manera esporàdica. Comptà amb l’assistència d’oficials i membres: l’Assessor, el Capità de la Família, el Promotor Fiscal, l’Algutzir, el Receptor, el Secretari-notari, les Religioses Persones, l’Oficial Guarda de Mar, i els Familiars de Vila i de cada quartó. Tots aquestos generalment procedien de famílies benestants i distingides. En formar part de la Inquisició, gaudien d’un fur especial pel qual només podien ser jutjades les seues possibles causes civils o criminals pel tribunal de la institució a la qual pertanyien. També se’ls concedien certes prerrogatives i exempcions. Anualment es publicava a Vila dins del marc d’una gran festa a l’església de Santa Maria o a la del Convent de Sant Vicent Ferrer l’Edicte de la Fe, solemne cerimònia pública a la qual assistien les autoritats civils i religioses i nombrós públic. Aquest ban explicitava minuciosament tots els casos (actes, fets, paraules, actituds, omissions, etc.) contra la fe o la moral ortodoxes susceptibles de ser jutjats, la denúncia dels quals era obligada per a tothom, sense distincions ni excuses. Les dificultats econòmiques motivaren que aquesta festa deixàs de celebrar-se a final del segle XVII, tot i continuar les activitats quotidianes de la Inquisició. Ateses les denúncies, el Comissari es limitava a instruir les causes, recollint la informació pertinent, i les trametia a Mallorca, on eren vistes, jutjades i sentenciades. No es coneixen per aquest motiu a Eivissa les celebracions d’actes de fe, o aplicació pública de penes als condemnats. La Inquisició Espanyola veié diverses abolicions, la primera de les quals a les Corts de Cadis de 1813, i restauracions, fins que fou definitivament suprimida l’any 1834. La documentació conservada a l’Arxiu Històric de la Pabordia d’Eivissa referent a les Pitiüses fou inventariada i catalogada per Joan Marí Cardona i posteriorment publicada sota el títol Sant Ofici (Eivissa, 1990). Tota ella pertany al període comprès entre els anys 1598 i 1824. [FTP]