a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Inclusa f HIST Establiment de beneficència, anomenat també Casa d’Expòsits, destinat a allotjar, emparar i ajudar infants orfes o desemparats. El nom d’inclusa prové de Nostra Senyora de la Inclusa, nom donat a una imatge de la Verge que el segle XVI es portà de l’illa de l’Ecluse (Holanda) i que fou col·locada a la Casa d’Expòsits de Madrid. Moltes foren les disposicions dictades pels monarques sobre l’administració de les incluses per tal de protegir aquestos infants orfes, la majoria fills de dones que havien de deixar en l’anonimat la seua maternitat i evitar els infanticidis que podien ser comesos. La inclusa interna acollia els infants en règim intern i les dides hi acudien per alletar-los a canvi d’una remuneració; el temps de lactància de cada infant era estipulat per un metge en funció de les seues necessitats. En el cas d’inclusa externa, els infants eren acollits per famílies, també a canvi d’una remuneració, fins als sis anys; complida aquesta edat, si no havien estat adoptats per cap família, eren portats a l’hospici, on romanien fins que havien après un ofici. Algunes famílies que tenien al seu càrrec un infant, en haver-lo d’entregar, acabaven per adoptar-lo. En el Pla de Millores de Gaietà Soler es contemplava una partida de 250 pesos destinats a remunerar les dides o mares de llet. La misèria, els mals aliments i el fet de ser les dides les dones més pobres de l’illa, eren alguns dels motius de mortalitat d’aquestos infants. Aquesta institució era administrada i gestionada per l’Ajuntament d’Eivissa a través d’una junta municipal de beneficència presidida per l’alcalde. Al llarg de la seua existència, la casa inclusa d’Eivissa va tenir molts d’emplaçaments: segons l’arxiduc Lluís Salvador, antigament els expòsits eren recollits a l’hospital; després, amb la fundació de l’hospici el 1786, situat al carrer de la Soledat, passaren a aquest edifici; en traslladar-se l’hospici a l’edifici del Convent, la inclusa d’Eivissa fou incorporada a la de Mallorca, i els expòsits foren dipositats i assistits una vegada més a l’hospital. A causa de la manca de recursos econòmics, el 1883, la Diputació Provincial se’n va fer càrrec i delegà Joan Lladó, director dels establiments de beneficència de Palma, l’organització d’una nova inclusa per a Eivissa que fou instal·lada a una casa del carrer de Sant Antoni. Estava dotada de dues dides per atendre els infants interns, dues monges i una criada. La Diputació Provincial nomenava el director, que era auxiliat per un secretari i un dipositari. Les despeses anaven també a càrrec de la Diputació Provincial, menys una almoina de 125 pessetes donada pel prelat de la diòcesi que obtenia de la Butlla de la Croada, però només en el cas de no ser necessària aquesta per a l’hospital. L’any 1912, la Congregació de Germanes de l’Empar s’encarregà de la gestió de la inclusa i dues religioses, sor Buenaventura Servera i sor Germana Gelabert, que estaven a l’hospital, passaren a atendre els expòsits. L’any 1913 fou traslladada al carrer del bisbe Torres. Cap a l’any 1922 va passar a una casa propietat de Vicenta Roman situada al carrer Ponent. Després es traslladà a Can Montero on fou saquejada durant la Guerra Civil. Una vegada acabada la guerra els expòsits es tornaren a dipositar a l’hospital. D’aquesta manera les religioses de l’hospital i de la inclusa s’uniren formant una comunitat. Durant aquestos darrers anys estigué sota la direcció de sor Buenaventura Servera, sor Llúcia Serra, sor Maria de la Providència Pol i sor Escolàstica Balaguer. El 1955 es traslladà al nou hospital provincial, on la congregació de religioses seguí servint l’establiment. Extinta la Diputació Provincial, el Govern Balear assumí les competències en matèria de menors. Des de l’1 de gener de 1998 és el Consell Insular d’Eivissa i Formentera qui té atribuïdes les competències de tutela, acolliment i adopció de menors. [ACM]