a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Ibáñez e Ibáñez de Ibero, Carlos (Barcelona 1825 — Niça 1891) Cartògraf que ha estat considerat sovent entre els més importants del segle XIX a l’Estat espanyol. General d’enginyers, fou l’organitzador i primer director de l’Instituto Geográfico (1870), creat com a centre cartogràfic civil al qual s’haurien d’encarregar les feines encaminades a la determinació de la forma i dimensions de la Terra i tasques geodèsiques, topogràfiques i cartogràfiques diverses. Aconseguí molts avenços enels amidaments de la terra, entre els quals destaca la instal·lació d’una estació geodèsica al cim del Mulhacén que permeté el primer enllaç entre continents (connectà la xarxa europea amb la d’Algèria). Sota la seua direcció s’inicià l’elaboració del Mapa Topográfico Nacional, per al qual escollí l’escala 1:50.000, del qual es publicà el primer full l’any 1875. Des de l’any 1874, i fins a la seua mort, fou el president de l’Associació Geodèsica Internacional i del Comitè de Pesos i Mesures. L’any 1871 publicà a Madrid l’obra Descripción geodésica de las islas Baleares, en la qual detalla minuciosament tota l’expedició (amb els treballs, instrumental, col·laboradors, etc.) que dirigí per fer l’aixecament geodèsic de les illes. Prop de dues-centes pàgines d’aquest llibre estan dedicades a les feines realitzades a les illes Pitiüses, amb l’elaboració d’una xarxa de triangulacions basada en punts de referència de primer, segon i tercer grau que cobria tot el territori d’Eivissa i Formentera. La línia base inicial per realitzar la triangulació la mesurà en un tram del camí de Vila a Sant Antoni, al costat de la capital insular, i aconseguí que se situassin vèrtexs geodèsics en trams de, com a màxim, cinc quilòmetres en línia recta. Els vèrtexs de primer ordre són tretze (sa Talaia de Sant Josep, es Camp Vell, s’illa des Bosc, el puig des Corb Marí o puig de Baix de Sant Francesc de s’Estany, s’Espardell, extrem nord de la línia base, extrem sud de la línia base, puig des Fornàs, castell de la Ciutat d’Eivissa, puig d’en Palau, el petit puig de Can Macià de Jesús, el puig d’en Guillem des Cap de Barbaria, i a can Talaiassa de la Mola); els de segon ordre són divuit i els de tercer ordre fan un total de setanta-nou. Amb ells va determinar trigonomètricament la posició de fins a vint-i-tres punts, entre els quals cal apuntar les esglésies parroquials, els fars i alguna casa important. Es va enllaçar aquesta xarxa amb la de la península, unint els punts des Fornàs i la Mola amb el del Montgó (prop de Xàbia) i amb Mallorca, formant un triangle amb vèrtexs as Fornàs, Cabrera i el puig de Torrelles (a la serra de Tramuntana). Acompanya el llibre un mapa on s’assenyalen tots els vèrtexs de la triangulació de les Pitiüses. Aquest mapa està datat l’any 1869 i la seua escala és 1:300.000. [JPS]