a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

hirundínids m pl ZOOL Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, a la qual pertanyen espècies molt conegudes per ser d’hàbits força antropòfils com l’oronella (Hirundo rustica) o l’oronella de cul blanc (Delichon urbica). Hi pertanyen també altres ocells com ara l’oronella o cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris), que es reprodueix a les Pitiüses de manera molt localitzada i gens abundant; l’oronella de vorera o de ribera (Riparia riparia) que només visita les Pitiüses en els passos migratoris, de la mateixa manera que ho fa l’oronella coa-rogenca (Hirundo daurica). En general es tracta de passeriformes de mida mitjana, amb colors predominantment negres o bruns en el dors i amb ventre blanc o, si més no, més clar. En vol no solen fer una trajectòria recta, sinó que fan tombs tot cercant els insectes dels quals s’alimenten. Per criar fan un niu amb formes característiques en funció de l’espècie de què es tracti, per bé que sempre el construeixen amb fang que pasten en forma de petites boles que acumulen fins a assolir una concavitat en un lloc resguardat que pot ser el voladís d’un edifici o una balma en un penya-segat tot depenent de l’espècie. Sovent, com en el cas de l’oronella de coa blanca, el niu és completament tancat a excepció d’un petit forat que tot just deixa espai per encabir el cos dels ocells a la seua entrada i sortida. Generalment són ocells migratoris, a excepció de l’oronella o cabot de roca que hi pot romandre a l’hivern, que arriben a les Pitiüses a començament de la primavera per fer la cria i les abandonen tot just comença la tardor. Passen l’hivern a l’Àfrica subsahariana. En el viatge de tornada acostumen a agrupar-se en llocs adients per a l’alimentació i el descans com són els canyissars de les zones humides. El color fosc i la forma de les ales, que recorden una falç, ha fet que sovent es confongui aquestos ocells amb les falcies (falcia ) o falcillots, habitants també de pobles i ciutats. [CaS]