a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

hirudinis m ZOOL Classe dels anèl·lids , que inclou les sangoneres . Són animals de forma vermiforme amb el cos circular o aplanat que es caracteritzen per tenir dues ventoses (caudal i bucal) que utilitzen per fixar-se sobre altres animals. En alguns grups, la ventosa bucal es troba desenvolupada formant trompes o potents mandíbules especialitzades en xuclar la sang dels seus hostes. Estan adaptats a viure en ecosistemes humits, així es troben a l’aigua (dolça o salada) i als sòls molt humits. La classe dels hirudinis reuneix quatre ordres: acantobdèl·lides, rincobdèl·lides, faringobdèl·lides i gnatobdèl·lides. L’ordre dels acantobdèl·lides són paràsits de peixos d’aigua freda i no es troben a les aigües pitiüses. Els rincobdèl·lides són paràsits d’amfibis, mol·luscos, pulmonats i peixos d’aigua dolça o salada. Els faringobdèl·lides viuen en aigües dolces o sòls molt humits. Dins del grup dels gnatobdèl·lides destaca Hirudo medicinalis o sangonera comuna que s’alimenta de sang de vertebrats; antigament aquestos anèl·lids s’empraven per fer sagnies als malalts. Els hirudinis són majoritàriament carnívors, encara que el nom de sangoneres els ve de la dieta de les espècies hematòfagues o xucladores de sang, que tenen una trompa molt musculosa i proveïda de mandíbules amb les quals perforen la pell de les seues preses. Existeixen molt poques dades i estudis sobre l’existència de sangoneres a Eivissa i Formentera, encara que són organismes comuns en llocs humits com fonts, brolls i abeuradors. [MTM]