a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

heteròpters m pl ZOOL Ordre d’insectes hemimetàbols (amb metamorfosi incompleta) que inclou les xinxes i els bernats. Són insectes amb un aparell bucal picador-xuclador que permet succionar substància vegetal, tot i que també hi ha individus predadors d’altres insectes o bé paràsits hematòfags. El cos és de forma variable segons l’espècie i de diversos colors. Tenen dos parells d’ales; les anteriors estan formades per dues parts, una de còrnia i una de membranosa. Les posteriors són sempre membranoses. Algunes espècies desprenen una forta olor com a sistema de defensa, altres es deixen caure o fan el mort durant un cert temps. La reproducció és sexual. Se’n poden distingir formes aquàtiques i terrestres. Els heteròpters terrestres fan la posta dins els teixits vegetals, o bé fixen els ous a tiges, fulles, troncs, etc. Els heteròpters aquàtics fan el mateix, però en el seu medi. Existeixen pocs estudis sobre aquestos insectes a les Balears, únicament es coneixen alguns endemismes a Mallorca i a Menorca, però a les Pitiüses no hi són. Com a exemples d’heteròpters aquàtics, les xinxes o barquers: són insectes patinadors, els quals es desplacen ràpidament sobre la superfície de l’aigua. Alguns exemples són el grill d’aigua o sabater (Velia caprai), el sabater (Gerris najas) o la xinxa d’aigua o vespa d’aigua (Notonecta viridis), tots ells molt comuns a la totalitat dels Països Catalans. Com a exemples d’heteròpters terrestres, les xinxes o bernats pudents, entre d’altres: la xinxa verda o bernat pudent (Nezara viridula) molt coneguda ja que se sent atreta per la llum a la nit i és molt comuna, la xinxa vermella o poll de moro (Pyrrohocoris apterus), el bernat pintat (Eurydema ornatum) i xinxa ratllada o poriol de moro (Graposomalineatum italicum), ambdues molt vistoses, i la xinxa negra (Sehirus morio), petita i difícil de confondre pel seu intens color negre. [NVC]