a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

hereu -eva CULT POP/DRET Persona que rep d’una altra, normalment de la generació anterior a la seua, un patrimoni material (béns immobles o mobles) o immaterial (coneixements culturals, artístics, sobre un ofici o artesania, etc.). Usualment l’hereu o hereva d’una família és d’entre tots els fills i filles el que rebrà el patrimoni familiar en la seua major part. El dret foral pitiús té instituïda la figura de l’hereu o hereva, que escullen els pares per transmetre-li la major part del patrimoni familiar. L’objectiu d’aquesta figura jurídica, especialment a les Pitiüses, és evitar l’excessiva fragmentació de les finques patriarcals, que generalment no són suficientment grans com per oferir, en els casos de més d’un fill, una porció suficient per al manteniment d’una nova unitat familiar a cada un d’ells. Per tant s’emprava la fórmula de preservar el patrimoni familiar, davant d’una fragmentació que el podia malversar, i es transmetia en la seua major part només a un dels fills o filles. La resta no es queda sense res, obtenen el que s’anomena la llegítima o herència forçosa que en el dret foral pitiús es regeix per les normes de Justinià del dret romà que varien segons el nombre de fills: quatre o menys fills obtenen la tercera part de l’herència. Cinc o més fills n’obtenen la meitat. Es dóna així una distribució injusta ja que, en cas de ser quatre germans, cada un n’obté la dotzena part. Si són cinc germans, cada un n’obté una desena part. A diferència del dret comú, que destina invariablement la tercera part del patrimoni a les llegítimes, a les Pitiüses no és una regla equitativa sigui quin sigui el nombre de fills. Per tant l’hereu designat rebrà una meitat del patrimoni en cas de ser cinc o més germans, o les tres quartes parts en cas de ser quatre o menys germans. Un altre aspecte important que diferencia el dret foral pitiús d’altres que també tenen instituïda la figura de l’hereu, com és per exemple el cas català, és que a Eivissa i Formentera aquest hereu és de lliure designació. Si en altres llocs prevalen els drets de primogenitura, a Eivissa i Formentera l’hereu o hereva és aquell dels fills o filles que els pares designin, evitant així de pas que si el primer fill o filla patia algun tipus de discapacitat els pares podien lliurement i, emparats pel dret foral, escollir-ne un altre. Tanmateix s’observa una preferència pel primer fill mascle. La transmissió dels béns patrimonials cap a l’hereu o hereva es preveia en el moment en què se celebraven els contractes prematrimonials, o capitulacions, coneguts a les Pitiüses amb el nom d’espòlits ; en realitat eren un conjunt de contractes que començaven amb els béns que aportava la família de cada un dels nuvis per a la celebració del nou matrimoni. Seguidament aquestos béns eren acceptats pels contraients que a continuació estipulaven la seua transmissió al seu futur hereu o hereva, que segons fórmula comunament emprada seria aquell que millor convendria. A diferència també d’altres llocs, es dóna el cas que les llegítimes dels fills no hereus són normalment pagades en vida del donant, tant per defensar els seus drets, com per evitar que els hereus a qui s’ha atorgat la major part de la finca, reservant-se els pares l’usdefruit, malmetessin aquesta part que no els corresponia. Especialment en el cas de les al·lotes sovent el seu dot, pagat normalment en robes i prendes, era descomptat de la part que li corresponia de l’herència, o fins i tot una cosa anava per l’altra, fet que ajudava a la preservació de la finca que rebria l’hereu. Aquest tipus d’heretament a favor dels fills data de l’època de la conquista catalana i no comporta cap limitació del domini dels donants, ja que no perden mai el dret de separar o de gravar lliurement els béns. Es tracta d’un heretament irrevocable i es troba subjecte a la celebració del matrimoni i a l’acceptació per part del donatari. D’altra banda, el fet de ser o no hereu determinarà el tipus de residència dels nous matrimonis, que en el cas més usual de ser el nuvi l’hereu serà patrilocal. [CSC]