a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

herbes, licor d’ CULT POP Beguda dolça, usada també en els seus darrers estadis de maceració com a xarop medicinal de propietats estomacals (“les dones d’abans es preocupaven de tenir-ne a casa cada any per calmar els seus mals”). Són conegudes com una beguda característica de les illes Pitiüses que es compon d’anís, preferentment dolç, mesclat amb una mica de sec, on es deixen estovar herbes autòctones. Tradicionalment el procés d’elaboració era casolà i consistia en la recol·lecció i cultiu, així com en la composició dins l’ampolla, de les herbes aromàtiques. Els ingredients per a un litre són: 1 trosset de pell de taronja i 2 fulles de taronger, 2 trocets de pell de llimó i 2 fulles de llimoner, herba lluïsa, romaní (per anar bé, en flor), frígola fresca i, en mancança, també frígola borda (que se sol recollir per Sant Joan), 1 tanyet de sàlvia, 1 tanyet de ruda (segons les cases hi posen l’herba o les boletes), donall o donzell (1 flor rompuda o un tanyet), 4 flors de camamil·la o bé la fulla de la planta, fonoll, herba sana, poniol, ginebre (1 tanyet que tengui ginebrons), batafaluga i orenga. Es fan durant els mesos de maig i juny, quan floreixen les herbes. La quantitat dins cada botella varia en funció del costum de la casa i de les zones on neixen les plantes locals que es recol·lecten. S’han de guardar en lloc fresc i sec com la casa de dins o casa de la matança (rebost) durant un mínim de tres mesos i si l’ampolla, un cop buida, es torna a omplir d’anís, les herbes encara conserven les seues propietats. La trajectòria del licor d’herbes és relativament recent: com que la seua elaboració és a base d’anís, depenia d’aquest producte i només començà a destil·lar-se a Formentera a final del s XIX. Quant al seu ús, s’ha passat d’una fabricació casolana per a consum privat, a servir-se en llocs públics, fins arribar a la seua comercialització amb vistes al mercat internacional. Moltes persones encara fabriquen les herbes a l’estil artesà per a l’autoconsum. La fabricació d’aquest licor suposa una activitat econòmica orientada principalment al turisme, presentant en el mercat un producte illenc de qualitat dirigit al consumidor exigent i amb curiositat etnològica. Les herbes més populars que es fabriquen són d’elaboració industrial, com és el cas de marques conegudes que porten etiquetes amb denominació geografica protegida, com són les de les destileries Ca s’Aniseta i Marí Mayans. [ERC]